Una mica de calma

Benvolguda pitjor mare del món, t’escric aquesta carta des del teu cos i esperit del mes de juliol. Heràclit tenia raó, i la realitat és mutable com un riu que flueix. Vull dir un riu tipus Amazones, no una riera d’aquelles deshidratades que semblen autopistes saharianes. Tu no ets la mateixa persona que gaudia, al mes de juliol, amb els menors d’edat a càrrec de campaments (MEC) i la llar familiar inundada de silenci nòrdic, i amb un ordre digne de revista de decoració francesa. Ara, 3 de setembre, tens els MEC incorporats, a casa hi regna un soroll mediterrani i l’ordre algú l’ha enviat a pastar fang a Groenlàndia.

Per això, des de l’esperit del dolce far niente dels vespres de juliol -bé, de fer faig moltes coses, però tot molt dolce, i molt niente -, t’envio un missatge curt, precís i contundent: una mica de calma. Que et conec. I sé que ara mateix estàs rescatant del subsòl de la memòria el lloc on vas desar el missatge amb els llibres i el material del MEC número 3. I també estàs activant les neurones elaborant una llista amb petites i enutjoses tasques com ara provar la bata del MEC número 3, tot i que saps que ja no li va bé i està feta un parrac; apuntar al calendari de Google les dates de les imperdibles reunions de classes, d’esplai i de... Coi, ara no recordes de què més!

Ah, sí! Confirmar quin dia s’entrena a futbol el MEC número 3 i provar d’apuntar-lo a guitarra també, perquè amb una guitarra sempre pots guanyar quatre duros tocant al carrer i no se sap mai. Burxar fins a l’infinit la MEC número 1 perquè faci més anglès i es tregui el First ja, right now. Assegurar-me de subornar convenientment el tutor/a del MEC número 2 amb una plata de lioneses perquè el faci pencar de valent.

‘KEEP CALM’

I seguiries planificant més coses si no estiguessis llegint aquestes lletres. Així que, insisteixo, una mica de calma. Per favor. Saps que tots aquests pensaments són sobrers. I que ara, en lloc dels filòsofs grecs, et cal abraçar el pensament oriental i buidar la teva ment de contingut i repetir: ommm, que no és altra cosa que les sigles de l’Organització Maternopaternal Mandrosa Mundial, perquè la mandra té un sinònim interessant, l’omissió, que en el cas que ens ocupa no és negligència, sinó intel·ligència.

O sigui, que tot allò que tu no facis ho farà qui correspongui. I ho saps prou bé. Ho saps perquè cada any ho practiques. Però també saps que la temptació de fer-ho tot tu és forta, i cal que t’hi resisteixis. Fumadora un dia, fumadora tota la vida. Perfeccionista un dia, cagada pastoret forever i al tanto que va de canto. Així que relaxa’t. I si vols planificar, planifica, per exemple, què faràs el juliol del 2018. Oi que és bona idea? Petonets de la millor versió de la pitjor mare del món, la de cutis relaxat i intensa imperfecció, que t’estima.