A mi sí, a mi m’agrada llegir

Quan un professor, sobretot si és de llengua, em diu que no li agrada llegir jo li responc que em sap doblement greu. Primer per ell i després pels seus alumnes.

Recentment he parlat en nom del Col·lectiu Pere Quart sobre el gust per la lectura en un col·loqui del festival FLIC, que s’ha celebrat a Barcelona. Sobre el tema tinc algunes idees força clares. No pots inculcar el gust per la lectura si tu no en dones exemple. I això els alumnes ho pesquen encara que no ho diguis en veu alta. Mai farem lectors si les lectures escolars es fan fer a casa, pel seu compte, amb l’única finalitat de superar un examen. Si aquella novel·la no la penses treballar a classe millor que no la proposis. I si només l’aprofites per tenir un tema de debat a l’hora de tutoria és que renuncies a la seva essència, que és la literatura.

Per a mi és tan important l’argument d’una novel·la com la manera com ha estat escrita i, per tant, com ha transmès sentiments humans. A tots ens interessen els sentiments humans, per tant la literatura ha de ser interessant per força. Si un professor no aconsegueix transmetre passió per les lectures és que no se n’ha sortit. Potser és perquè no està prou preparat i ningú li ha donat les eines necessàries, o potser és que se sent més segur explicant per enèsima vegada el sintagma nominal en comptes d’agafar-ne exemples d’aquell llibre que fa llegir per obligació.

Una bona lectura no s’obliga, sinó que els docents l’aconsellen perquè la consideren positiva i adequada per a l’edat dels seus alumnes. Però si no hi creus no funcionarà. D’això en podeu estar segurs. Jo he defensat lectures complicades, clàssics de batxillerat, i com a mínim n’he aconseguit el respecte, més enllà que agradés més o menys. I també cal que comprin llibres. Per dues raons: per fomentar la biblioteca personal i perquè entenguin que, tot i que la cultura ha de ser accessible, si la volem professional també ha d’estar remunerada.

Els beneficis de la lectura són tan obvis que per això la gent compra ritualment llibres per Sant Jordi, encara que després no passin del primer capítol a l’hora de llegir-los. Hi ha consciència però la mandra guanya. La literatura no hi entén de presses. Hi ha camins més curts i més fàcils, però el seu és el més bonic i enriquidor de tots.