I la meva frustració, què?

Ai, les criatures, amb aquestes emocions intenses, inesperades i, en ocasions, explosives! Enrabiades i frustracions que ens fan aflorar a pares i mares les nostres pròpies frustracions que deriven de situacions desesperants: perquè els mitjons verds de ratlles no estan nets, perquè de les cinc galetes que li has donat n’hi ha una que està partida per la meitat i ella les volia totes senceres, perquè primer no volia dutxar-se i ara no vol sortir de la banyera... Petites situacions que poden encendre la metxa de l’enrabiada a l’estil revetlla de Sant Joan.

Però i les nostres enrabiades, què? I és que, encara que a vegades ens n'oblidem, abans de ser mares o pares som persones. I les persones tenim emocions, emocions que cal gestionar. Potser no seran emocions tan explosives com les de les criatures, però ei, allà tenim la nostra frustració, removent-nos per dins mentre intentem recordar la manera exitosa de sortir d’aquella situació de ràbia que ha aparegut sense haver-la vist venir.

Veig, en les consultories familiars, com pares i mares tenim la creença que les nostres emocions no juguen cap rol, o un paper molt petit, en situacions d’enrabiades. Però la realitat és molt diferent, tot el contrari, de fet. Com estiguem nosaltres emocionalment podrà fer decantar la balança entre l’èxit o el fracàs de la situació (fracàs simbòlic, que aquí també tenim dret a equivocar-nos). Si som capaços de gestionar primer les emocions que sentim en aquestes situacions explosives, et garanteixo no només que en sortirem vives, sinó que triomfarem i tot.

Primer l'adult

Va, posem-nos en situació. Criatura frustrada, i tu, allà al costat, sense entendre ben bé què ha passat (si fa un moment estava rient!). Hola, benvingut, benvinguda al món dels cervells en desenvolupament plens d’incongruències (des del punt de vista adult), d’impulsivitats i d’intensitats. El cervell de la criatura no té tantes eines com el cervell de la persona adulta per gestionar frustracions grans i petites. Fer-se sentir, defensar el seu punt de vista és important per al seu desenvolupament, i la manera que tenen de fer-ho és intensa i visible, molt visible.

Però recordes allò que diuen als avions que hem de fer en cas de baixada de pressió de la cabina? Primer et poses la mascareta d’oxigen tu, després la poses a la teva criatura. Doncs amb les emocions funciona igual: primer li dediquem deu segons a la nostra frustració per poder aconseguir la màxima calma possible i, després, abordem l’altra frustració de la sala, la seva. D’aquesta manera tenim més punts de tenir un aterratge tranquil i exitós.