Matí i tarda
La gran majoria de professors de secundària no volem fer classe a la tarda. Si em fan tornar de dos quarts de quatre a dos quarts de cinc ho faré, però ningú em convencerà que això és molt millor que l’horari intensiu, de vuit a dos quarts de tres. Ho afirmo amb aquesta contundència perquè he treballat de les dues maneres i no hi ha color.
L’horari intensiu potser és cansat i ens fa dinar tard, però concentra les hores lectives al matí i ens deixa la tarda per estudiar, treballar, apuntar-nos a extraescolars i fins i tot descansar i no fer res.
En alguns centres es fan dos patis, un de llarg i l’altre curt. Jo treballo en un institut on fan tres hores, mitja hora de descans, i tres hores més. Dins de l’intensiu és l’opció que em sembla més equilibrada. Tots fem un esforç i evidentment a la primera hora estan mig adormits i a la darrera més dispersos, però quan pleguen, pleguen, i fins a l’endemà. Estem parlant de secundària.
Quan fèiem tardes eren un suplici. Els alumnes venien amb molt poques ganes de fer res, menys encara d’escoltar cap explicació gaire profunda. Alguns ja no tornaven perquè a casa dinaven sols i després s’adormien. D’altres venien esverats i calmar-los era molt difícil i esgotador. Acadèmicament, les tardes eren una pèrdua de temps, com a molt aconseguies sortir sencer si proposaves activitats senzilles i mecàniques. La majoria de vegades acabaves fent tutoria perquè al carrer es barallaven. Si hi havia menjador escolar les baralles es coïen entre plat i plat. Se’ls escalfava la llengua i arribaven a les mans. No cada dia, però era habitual.
Tots aquests problemes de disciplina no són tan accentuats amb l’horari intensiu. Moltes de les baralles es donen justament en el canvi de classe i als patis. També al carrer. Als professors ens pot fer molta mandra haver-nos de quedar a dinar a l’institut o pels voltants, però si ens hi fan anar hi anirem. Sapigueu, però, que als alumnes encara els fa mil vegades més mandra, i només els compensa l’opció de divertir-se rebentant les classes i traient de polleguera els professors. Si ens preguntessin què ens sembla la idea de tornar a fer tardes obtindrien una resposta que pel que sembla no és la que interessa. Suposo que la nostra opinió no és rellevant i, per tant, si d’aquí un o dos cursos ens hi obliguen haurem de pensar qui hi guanya amb aquest canvi. Perquè allò del pàrquing d’adolescents ja ho tenim coll avall.
