Contenir les rebequeries

Faig cua a la xarcuteria. Som unes quantes persones esperant i n’hi ha per a estona. Davant meu hi ha una mare, una àvia i una nena d’uns tres anys. La nena conversa eixerida amb l’àvia i la mare se les mira. M’entendreix l’estampa tan bonica que formen. Abans que els toqui el torn, l’àvia se’n va sola a fer uns encàrrecs i la nena la reclama enrabiada: “Vull la iaia”. La mare intenta calmar-la ensenyant-li una vaca dibuixada a l’etiqueta d’un formatge. Se la mira i es distreu uns moments, però de seguida hi torna: “Vull la iaia!” L’agafa a coll i li pregunta si vol que li compri bastonets. La nena diu que sí i la mare li respon que si en vol s’ha de portar bé. La deixa a terra, es queda quieta i amb posat formal uns instants, però comença altre cop: “La iaia”. La mare li diu si vol una mica d’aigua. La nena respon que sí, la mare treu una ampolleta, n’hi dona un glop i sant tornem-hi...

Val a dir que aquesta mare ha fet moltes coses bé. No ha perdut els nervis, no ha cridat, no ha renyat la nena, no ha recorregut a amenaces ni imposicions. Ha intentat buscar solucions mantenint la calma i la paciència. Només li ha faltat un ingredient clau, que sovint és molt útil per calmar o contenir rebequeries: l’empatia. Només li ha faltat la connexió emocional amb la nena.

Què volia la criatura? Anar amb l’àvia. Per què? Segurament perquè s’entenen de meravella. De fet, es veia d’una hora lluny que s’adoren. La mare podria haver dit coses com ara aquestes o similars: “Volies anar amb l’àvia perquè t’agrada molt estar amb ella, oi?”, “Te l’estimes molt a l’àvia, oi?” La nena probablement hauria respost que sí. I la mare podria haver seguit: “Com m’agrada que te l’estimis tant i que estiguis tan bé amb ella!”, “És tan maca l’àvia!”, “Què és el que més t’agrada de l’àvia?”, “Què li direm quan vingui? ¿Que està trigant molt i que un altre dia no trigui tant?”, “De seguida que acabem l’anirem a trobar, que ja estem ben tipes d’esperar tanta estona, oi?”... Són alguns suggeriments per connectar amb el que la nena sent, atendre-ho, facilitar-ne l’expressió i rebaixar-ne la intensitat.

Sovint pretenem resoldre les emocions tapant-les o distraient-les amb evasives i coses materials. Alguna vegada pot ser que funcioni, però és preferible i molt més agradable resoldre-les amb converses de cor a cor.