HORMONES, GUIX, ETC.

La lògica del dia 11

A principis dels vuitanta, alguns professors, la vigília del 6 de desembre, Dia de la Constitució, parlàvem uns minuts dels drets i les llibertats. Veníem del franquisme, ens semblava important remarcar que no havia estat gens fàcil superar la dictadura. Ara em sembla que deuen ser ben pocs els professors que ho fan.

Però com que l’11 de setembre encara no ha començat el curs, tampoc parlem, si més no els dies abans, del sentit de la Diada. A més, patim una absurda prevenció a parlar de segons què per por que ens acusin d’adoctrinar els alumnes. Si en parléssim, què els hauríem de dir? ¿Que celebrem l’abolició del Consell de Cent, la Generalitat, el sistema constitucional català? ¿O que recordem l’any que el país va perdre aquestes institucions per la força de les armes? Se suposa que els hauríem d’explicar aquesta segona versió, entre altres coses perquè, des del 1976, els polítics catalans, de dretes i d’esquerres, han fet la seva ofrena de flors al monument a Casanova. En canvi, a ningú no se li ha acudit mai obrir una subscripció popular per fer un monument a Felip V per portar-li flors.

Expliquem-ho amb claredat, com si fóssim a classe. Si algú ofereix flors als perdedors de la guerra, hem de suposar que considera que són els bons. I que aquest deu ser, doncs, el sentit de la celebració: fer un homenatge als perdedors. I se suposa que no se’ls homenatja per haver perdut, sinó pel seu sacrifici. ¿Com es pot entendre que, de cop, alguns partits deixin de participar en la celebració institucional? ¿No deu ser que han après aquesta lliçó tan senzilla? ¿O és que pensen que els bons eren els de Felip V? Fins i tot el president de França ha portat flors al Monumento a los Caídos, a Madrid, on hi ha, precisament, les restes dels herois del 2 de maig del 1808, morts en la guerra contra França. I suposo que ho fa per rescabalar-los del greuge.

Seguint aquesta lògica, si deixo de posar-los flors només pot ser perquè he canviat de parer o perquè algú m’ha explicat què va passar l’11 de setembre del 1714 i he pres consciència que durant molts anys portava flors al lloc equivocat. El que no podré dir és que el que ha canviat és la història. Així podria haver estat la meva classe si el dia deu ja hagués començat el curs. Com veieu, més de lògica que de política. Perquè no ens diguin que adoctrinem. (Text escrit el 10 de setembre).