Podem parlar d’estètica o és més que això?

Estem en una època en què es parla molt de llibertat, de punts de vista, de posicionaments subjectius que afavoreixen que no hi hagi normes estrictes i, sobretot, d’aplicació general: cada persona fa el que li sembla. Quan aquesta llibertat fa referència a la manera de vestir, especialment a l’estiu, hi ha una certa contenció a l’hora de parlar-ne obertament, perquè sembla que està mal vist i demostra una actitud antiquada.

De fet, el tema és si cal educar la canalla per afavorir que trobin uns criteris no per pensar en el que diran o en si està de moda sinó en com ens veiem fent segons quines activitats i segons on les fem. Sembla clar que quan fem esport, o anem a la platja o a la piscina, cal portar una roba apropiada, però no sembla tan clar que per anar pel carrer o en transport públic calgui anar de la mateixa manera que aniríem al restaurant, o fins i tot a casa, a taula. ¿És qüestió de gustos o d’educació? ¿És qüestió d’estètica o de respecte als altres? ¿És una qüestió personal o social?

Possiblement no haurien de ser necessàries ordenances municipals per regular unes certes formes que incideixen en la convivència, ni els uniformes per anar a l’escola, ni prohibicions a l’entrada de museus, teatres, esglésies o altres espais, per afavorir que les persones respectin el sentit de les activitats que s’hi porten a terme, que tenen un sentit diferent dels concerts a l’aire lliure, dels xiringuitos de la platja o d’un pícnic que es faci a l’aire lliure a la muntanya. Per tant, quin és el fons de la qüestió? L’estètica, l’educació? I ho pregunto tenint present que no cal ser tan restrictius i formals com en altres èpoques, però no puc evitar reflexionar sobre si no pot haver-hi certs criteris generals que puguem interpretar com a senyals d’educació o d’higiene. Potser cal aprendre a valorar l’espai públic com un lloc on calen unes certes formes de comportament perquè hi ha altres persones.

L’estètica, possiblement, és un concepte que pot semblar poc democràtic, antiquat i més propi de persones amb unes mires molt estretes, però potser cal trobar les idees i els criteris per afavorir que el comportament als espais públics sigui més cívic i que es vegi que la convivència comporta un respecte a les persones i a l’entorn, que demana certes pautes formals.