L'amabilitat, l'ambaixadora del respecte
Algú molt pròxim a mi es va trencar el braç recentment, en un accident domèstic. Ja us podeu imaginar el pelegrinatge: dolor, urgències, espera, dolor, radiografies, dolor, guix, dolor, operació, dolor… Ara estem en la fase de rehabilitació i –no ho diríeu mai– de dolor. En tot aquest procés hem tingut contacte amb moltes persones relacionades amb el món sanitari, des de traumatòlegs fins a personal de neteja. Quan ets poc menys que una pelleringa adolorida i gemegant, o l'angoixat i impotent acompanyant de la pelleringa, també ets especialment sensible al tracte que et donen, i per això enmig de l'amabilitat més generalitzada encara destacava més el singular tracte arrogant, insensible i mancat d'empatia d'un radiòleg, posem per cas.
Sempre em sorprèn que algú no sigui amable, però ho trobo encara més greu quan es tracta d'una professió que tracta amb persones desvalgudes, o que depenen de la teva habilitat, el teu criteri o la teva avaluació. Podent ser amables… quina necessitat hi ha de ser desagradables?
Per això crec que els mestres hem de ser molt amables. Molt. Amb els alumnes, amb les famílies, amb els companys de claustre. Deia Einstein que "donar exemple no és la millor manera d'influir en els altres: és l'única manera". Per això hem de ser amables: per donar exemple… i perquè la vida és millor així. L'amabilitat és l'ambaixadora del respecte. És tan agradable quan tothom és amable! I és tan trist que, segons com, alguns alumnes considerin que ser educat és cosa de pringats!
"És que això hauria de ser una assignatura obligatòria a l'escola: urbanitat!" Doncs mireu, no. Ja hi ha prou assignatures. És més una qüestió de cada dia, de valorar cada "gràcies" de cada alumne a qui reparteixes un material, d'entrar a l'aula amb un somriure i un "bon dia" sincer, de tenir un detall amb els companys, de demanar perdó amb humilitat, de compartir, d'estar al cas dels altres, de cuidar-nos amb afecte.
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: siguem amables, que no costa tant. I encara que costi, cal fer-ho igualment, perquè val la pena. Us ho demano sisplau: siguem amables. Gràcies, de debò!
