Un jardí per a 'totis'

Ho he anat evitant, però com a llicenciat en filologia, professor de llengua i divulgador educatiu, no em queda més remei que ficar-me en el jardí del llenguatge inclusiu. Observeu-me mentre creixen les herbes al meu voltant!

Si ho he entès bé (que podria ser que no), el fons de la qüestió rau en si canviant el llenguatge canvia el món, o si canviant el món canvia el llenguatge. No ho sé… A veure: Plutó seguirà orbitant a l'espai tant si li diem planeta com si li diem planeta nan. Però, d'altra banda, una situació canvia molt si l'anomenem estat d'alarma o estat d'excepció: és a dir, el que diem (i com ho diem) pot tenir conseqüències.

Aquest curs passat ho he comprovat (i ho he fet notar als meus alumnes) fent llengua i literatura castellana: la proporció de dones autores respecte a homes autors és tan ridícula que –suposo que per vergonya– al Segle d'Or espanyol es posa com a autora Sor Juana Inés de la Cruz, que està molt bé (llegiu el seu Hombres necios que acusáis)… però va néixer i morir a Mèxic! O, en oracions per fer-ne l'anàlisi sintàctica, abunden les frases com "El delantero dedicó el gol a su novia" o "Las chicas abrazaron a su cantante favorito". Aquí sí que podem i hem de fer canvis (en el currículum, en les explicacions, en els exemples, en els projectes), fins que deixin de semblar "xocants", i fins que ja ni hàgim de pensar en els canvis que hem de fer. 

Ara bé, ¿utilitzar totis en lloc de tots o totes com a mot més inclusiu? D'una banda, no tinc tan clar que el masculí plural segueixi sent prou útil. Per això, a les meves xerrades, quan el públic són tot mares i només un pare, acostumo a dir: "Benvingudes totes… i tot". Així que endavant amb les propostes lingüístiques. Però tampoc m'agrada l'estil impositiu que bandeja qualsevol crítica o dubte amb un displicent "Això són resistències!" que elimina el debat i radicalitza les posicions.  

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: soc llicenciat en filologia, professor, divulgador educatiu… i home, així que, com que m'he de vigilar la #SíndromeAntonioAlcántara, estic obert a totes les crítiques, amb la ment ben desperta i disposat a col·laborar en qualsevol canvi positiu, en la llengua i en el món. I ja callo… però deixeu-me sortir d'aquest jardí!