Fer interessant la necessitat
Constantment, en educació, estem fent debats buscant raons o factors que expliquin les actituds dels infants i els adolescents sense donar importància al fet que en parlem en veu alta i mostrem a la canalla la indecisió dels adults; un debat que no es dona en altres camps professionals en què també cal fer tasques poc motivadores però necessàries.
Per sort, en el camp de la salut, i en aquests moments sembla que de mica en mica també en el camp de l’alimentació, hi ha uns criteris de les persones adultes que porten a prendre decisions sense preguntar si a la canalla els ve de gust. No es pot preguntar si volen el xarop que necessiten, el tractament que cal fer, els aliments que cal prendre per garantir un creixement harmònic que afavoreixi la salut, a curt i llarg termini. També es donen idees de com cuinar les verdures, el peix o altres ingredients per tal de fer-los més atractius i gustosos amb la finalitat d’afavorir la curiositat i la motivació perquè aprenguin a menjar, de manera sana, no només allò que potser volen, ja que l’organisme ha de tenir els elements físics, psicològics i culturals que necessita.
Què ens passa, doncs, que quan es parla de rendiment escolar, de fracàs o abandonament, els arguments se centren en el fet que no s’ensenya allò que motiva la canalla? Per què no parlem de com ensenyar i generar motius per aprendre allò que necessiten? Per què tot el que s’aprèn ha de tenir aplicació immediata i perdem la mirada a mitjà i llarg termini? Hi ha coses que no els agradarà estudiar, però cal que els expliquem que necessiten tenir unes bases, no només informacions, i que han de fer els aprenentatges que, a més, afavoreixen que el seu pensament maduri i es desvetlli.
Segur que l’ortografia no desvetlla, de manera natural, la motivació, i possiblement la història, la llengua, la literatura o la filosofia poden no ser tan motivadores com els continguts que els poden arribar des dels mitjans de comunicació i la tecnologia. I si bé és cert que trobar els seus interessos és important, com a persones adultes amb tendresa i criteri hem de tenir una mirada àmplia i incidir en tot allò que pot afavorir el seu desenvolupament i la seva maduresa de manera que, a mesura que creixen, puguin prendre decisions amb més criteri.
Si parlem d'educació, com passa amb la salut i l'alimentació, no els podem cedir la responsabilitat de decidir què cal fer i aprendre, perquè, per edat i maduresa, no poden i no han d’assumir les conseqüències que se'n poden derivar.
