FAMÍLIES... PARLEM-NE

Ens interessa de nou la diversitat?

Avui es parla de tot davant de la canalla, quan abans era habitual sentir aquell “Compte! Que hi ha roba estesa”, perquè era clar que hi havia temes que les criatures no podien entendre, que els podien atabalar i, sobretot, que suposava posar a la seva disposició i a les seves mans informacions amb les quals es podien fer mal.

Contradictòriament, ara es parla de tot amb la canalla, possiblement amb la idea que han d’estar al dia de tot el que passa i ens passa, però això comporta riscos perquè la informació no educa, sinó que és l’actitud adulta, amb una dosi apropiada de paraules, el que afavoreix la comprensió i, sobretot, ajuda a saber com cal actuar.

Constantment estem parlant de convivència, de respecte, que som diferents. No es tracta de pensar que a algunes persones els falta alguna cosa i que cal comprensió des de qui parla, que es considera normal. Si fos cert que som tan comprensius i oberts amb la diferència, per què encara hem de seguir parlant de bullying des de perfils individuals? “És que hi ha canalla que...” ¿Per què no fem parada i fonda per compartir els punts de vista de cada criatura i no donem només lliçons magistrals sobre què és viure en un context en què tothom és diferent? Ja ho saben des de l’etapa d’infantil i ho anem repetint.

No podem permetre que quan hi ha una criatura amb un trastorn, o que no juga bé, o que té una dieta diferenciada per necessitat o per creença, o que té un color de pell diferent, això repercuteixi en les actituds adultes, perquè acabarà repercutint també en la canalla i això tindrà influència en la seva manera de relacionar-se amb aquestes persones.

El reconeixement de la persona per qui és constitueix l’aspecte més bàsic i ètic del procés educatiu, i hi ha massa situacions en les quals es posa en evidència que no hi donem la importància que requereix. Segur que en parlem, per mostrar que ho valorem, però estem molt i molt lluny del que hauria de ser, i encara sort que parlem d’educació emocional.

No n’hi ha prou educant les emocions amb eines i estratègies sofisticades. Les actituds es desenvolupen o es cronifiquen en les petites situacions del dia a dia. Si es parla d’una societat inclusiva cal, seriosament, saber i entendre que tothom és divers.