Els inspectors i l’esperit nadalenc

Abans d’acabar l’any, i pensant en la tornada dels alumnes després de les festes, vull imaginar-me com serà la feina dels inspectors del departament d’Educació a partir del gener, ara que hauran de comprovar que el model d’immersió lingüística es compleix. Per les estadístiques ha quedat patent que no es complia ni de lluny des de feia massa cursos, i ara caldrà córrer si es vol salvar el futur del català, com a mínim a les aules.

Per molt que els inspectors ara tinguin aquesta pressió, seguirà sent molt difícil que copsin la realitat. Ho crec perquè jo ho veig i ho sento des de dins, i es donen molts casos en què s’aparenta una cosa i se’n fa una altra. La decisió valenta seria començar a suspendre en les assignatures de llengua (català, castellà i anglès) quan no s’arriba als mínims orals i escrits. Però això de suspendre i no graduar sempre ha fet molta por perquè saben que l’exigència provocaria un tap generacional considerable i una enorme sensació de frustració. I si alguna cosa no volen els que manen és que la gent es pensi que és curta, sinó més aviat el contrari.

Doncs ja em veig aquest any vinent els inspectors havent de treure el nas i parar l’orella a les aules de tot el territori. Si comencen a posar multes es pot organitzar un pollastre que la polèmica de Canet quedarà en anècdota. Això és el que passa quan mai s’ha controlat l’aplicació de la immersió. Que vas tard i malament. La meva predicció és que tot plegat acabarà en un munt d’informes i diagnòstics que confirmaran el que ja sabem, però no crec que solucionin l’arrel del problema, perquè l’arrel del problema és si el docent està disposat i compromès a aplicar el sistema educatiu en tots els seus detalls, també el de la llengua vehicular.

Apel·lem, doncs, a l’esperit nadalenc perquè les coses es facin ben fetes, ja que necessitarem una mica de màgia i paciència. De detractors sempre n’hi haurà, i molta gent disposada a destruir-ho tot, però les seves intencions no són acadèmiques. Em quedo amb els darrers dies de classe, en què, encara que la pandèmia segueixi amenaçant-nos, hem pogut gaudir de la representació que han fet alguns alumnes d’escèniques a la sala d’actes. Després que l’any passat no es va poder fer res, és emocionant veure com es recuperen il·lusions i tradicions seguint les mesures de seguretat. Llàstima que no ho hagin vist els inspectors, perquè els hauria agradat molt.