Començar una setmana abans
BarcelonaQuan falten pocs dies perquè comenci el curs, podem preveure coses que passaran i d’altres que, ben segur, ens sorprendran. No sé fins a quin punt els alumnes notaran gaire que començaran una setmana abans. Potser ho notaran més els pares. De les millores que suposarà en l’aprenentatge m’estalvio comentar-ho. Tots els docents ja anirem a correcuita el dia 1 de setembre, i el 7 hi ha convocada la primera jornada de vaga. Així estan els ànims. Per als mestres i professors ha estat un estiu més curt. S’ha acabat la paperassa ben entrat el juliol i molts, davant dels nous currículums, s’han preparat durant l’agost. Que no tenim motius per avorrir-nos és evident. Però a mi m’agrada aquest ofici per les classes i pel contacte amb els alumnes, no per la ingent burocràcia. Aquest és un tema del qual els darrers mesos he parlat amb alguns companys. Molts excel·lents docents, amb una llarga experiència (i això sempre és bo), han avançat la jubilació cansats psicològicament per tants canvis. Perdem talent i especialistes. De fet, anem cap a aquí. Moltes de les noves propostes només sabrem si funcionen quan les haguem posat a prova. Algunes poden anar bé i d’altres les haurem de canviar. Estrenem directament amb el públic, sense temps per a assajos.
Penseu que veig i analitzo aquesta qüestió des de diferents angles. Com a pare i com a professor. Els quatre de casa passem per les aules. I bé, els meus fills tenen sensacions contraposades. Per un costat volen retrobar-se amb els companys, però per l’altre les vacances són les vacances. Una de les preocupacions que tenen és si tornaran a compartir classe amb els amics. Els professors fem aquest tipus de canvis cruels, però sempre amb sentit pedagògic, sobretot per trencar dinàmiques tòxiques i males companyies. Començar una setmana abans potser els anirà bé si no fa la mateixa calor que vam patir al mes de juny. Sigui pel canvi climàtic o no, amb aquestes condicions no es pot treballar. De fet, l’altre dia, el meu fill, mentre nedava en un mar refrescant, em va confessar que els darrers dies de curs feia tanta calor a l’aula que no tenien gens de ganes de fer res i es van dedicar a rebentar les classes. I això que és un alumne excel·lent. Serà un curs mogudíssim, seguríssim. Ah, i un altre dia ja us parlaré d’això del català a les aules. Preparem-nos...