29/03/2022

Infants d’Ucraïna

2 min

A l’escola Andreu Castells de Sabadell n’han arribat dos. Altres escoles estan en la mateixa situació, que no és cap altra que haver d’incorporar alumnes víctimes d’un món sovint despietat, que es troben de sobte desarrelats, perquè no saben quasi on són, ni en nom de quina bogeria hi són, ni quina és la llengua que ara els parlen al lloc on són. Circumstàncies puntuals fan que l’escola estigui en el punt de mira per uns dies; les vagues i l’estira-i-arronsa entre sindicats i conselleria ofereixen un material amb substància des del punt de vista informatiu. Al dessota de tot plegat nosaltres hi veiem una altra qüestió que ens pot ajudar molt a prendre el pols del nostre sistema educatiu. ¿Com rebem aquests infants, aquests adolescents d’Ucraïna que avui arriben a les escoles fugint d’un altre dels inferns que hem estat capaços de crear entre tots plegats? 

Fixem-nos en l’escola Andreu Castells, on han acollit un alumne a sisè curs i un altre a segon. La primera reacció va ser escriure rètols de benvinguda. En quina llengua? En ucraïnès, com és lògic. Així, gràcies als traductors, van poder explicitar amb expressions diferents una intenció: Ласкаво просимо до Sabadell (Benvingut a Sabadell), Ми хочемо бути вашими друзями (Volem ser els teus amics). I al costat d’això han activat els mediadors que han considerat més necessaris i adequats; des dels més tècnics, com són els traductors dels mòbils que usa la Irene, la mestra, fins a un altre alumne rus, amb el qual s’arriben a entendre. I després hi ha el joc. Abans de sortir al pati un company va explicar al nou alumne de sisè com es diuen els números de l’1 al 10. Hi va dedicar uns deu o quinze minuts, no més. La sorpresa va ser que després, al patí, tothom, sense excepció, sabia fer ús dels números. Això sí, per dur a terme una activitat no sabem si gaire aconsellable com és saltar sobre els bassals d’aigua de la pluja.  

Una rebuda destacable si tenim en compte que els aspectes afectius, els lingüístics i els cognitius són indestriables. Jugar junts, interaccionar, fer comprensible allò que els diem i que ens diuen, mobilitzar els recursos lingüístics de tots els alumnes i contrastar la seva llengua amb la nostra, sens dubte aquest és el camí. Esperem que el retorn aviat sigui possible. Mentrestant, ласкаво просимо, a Sabadell i arreu.