L’obligació de ser feliç
Actualment hi ha una manera molt habitual d’acomiadar-nos en la qual fem servir una frase molt impactant: “Adeu i sigues feliç”. Deixem la canalla a l’escola amb aquest consell, la fem servir a la feina, quan anem a fer qualsevol activitat, després d’una trobada amb algú de la família... De fet, en el fons, estem desitjant que tot ens surti com volem. Una idea interessant però força equivocada perquè cap dia, ni enlloc, sortirà tot tal com volem, ni per a nosaltres ni per a ningú, de manera que puguem sentir-nos 100% feliços. Així doncs, ¿per què ens fixem aquest desig que, sovint, acaba sent una obligació impossible de complir? ¿Hem pensat que no assolir aquest llistó tan alt pot generar una insatisfacció molt més alta que el fet de poder tenir un dia acceptable?
Quan posem en el nostre vocabulari un concepte tan contundent com “sigues feliç” i de manera tan insistent, serà més fàcil interpretar que si no podem ser feliços és que tot va malament. I si ens sentim infeliços és potser perquè hem posat massa altes les expectatives utilitzant tan freqüentment la paraula felicitat.
La vida, el dia a dia, ens porta situacions desitjades o desitjables, però també d’altres que ho són menys. En les relacions interpersonals hi ha tensions, tenim desitjos que no podrem assolir i ho acabarem valorant com a problemes quan, de fet, el problema és el que desitgem. Amb tantes expectatives podem perdre la perspectiva, estem perdent els matisos i acabem generant infelicitat. És preocupant que estiguem parlant d’una aspiració que acaba creant més malestar i menys capacitat per afrontar el dia a dia, i que ens allunya de la realitat quotidiana, que ens porta molts moments de plaer, però també de neguit, d’il·lusions i de decepcions, de reptes i d’esforç, de dificultats i de desitjos no sempre aconseguits.
Tots aquests matisos són font de creixement però tenen poc a veure amb la felicitat, sobretot en el marc de la vida quotidiana de la majoria de persones i de famílies. Per això cal posar nom a les condicions necessàries perquè es pugui gaudir de les petites satisfaccions i afrontar les frustracions, fent una anàlisi més àmplia, més realista i més completa de la vida per, sobretot, perdre la por de tenir noves experiències, com a font d’aprenentatge, encara que puguin ser temptatives fallides.
