05/12/2020

Quantes vegades els diem: “Tens raó”?

2 min

Fa uns dies deia que hem d’escoltar més els i les adolescents. No només les seves necessitats, sentiments i desitjos. També les seves idees i opinions. Alguns consells i recomanacions, fins i tot. Els tenim per una colla d’immadurs, pensem que tenen pardals al cap o que els bullen les hormones i no ens els prenem seriosament. Per cert, diu Daniel Siegel, metge i professor de psiquiatria de la UCLA, que, neurobiològicament, no existeix aquest fenomen de les hormones en ebullició. Sí que es donen uns vaivens emocionals acusats, fruit del fet que la matèria gris del cervell, responsable de la reflexió serena, encara no està madura (amb sort ho estarà passats els vint anys), mentre que la blanca, responsable de les emocions, està hiperexcitada. Però, ehem, de vaivens emocionals acusats resulta que també n’experimenten molts adults. I en el cas dels adolescents és psicoevolutivament natural, però en el nostre no tant. Nosaltres se suposa que hauríem de tenir més madures les dues matèries en qüestió i ser més estables emocionalment.

Tant si ens desbordem sovint com si no ens emociona gairebé res, ho tindrem magre per fer una bona escolta. Una cosa és sentir -oir- i una altra molt diferent escoltar. La prova del nou de si els escoltem realment, de si som persones permeables, capaces de mantenir un verdader intercanvi amb joves, és com reaccionem quan ens confronten. ¿Què fem quan experimentem divergències, discrepàncies, opinions contraposades, en temes importants? ¿Ens tanquem en banda i ens mantenim en la nostra posició? ¿O conservem la calma i escoltem de debò, amb disposició a reconsiderar aspectes de la nostra postura, fins i tot a canviar-la? Amb la companya Montse Jiménez ho plantegem a famílies i docents. Els preguntem quantes vegades han dit a algun noi, noia o grup d’adolescents: “Tens (o teniu) raó, a partir d’ara m’ho miraré d’una altra manera”. Els donem quatre opcions: moltes, bastantes, poques o cap. I el fet és que la gran majoria respon “poques” i alguns “cap”.

¿Volem ser un bon referent per als adolescents de les nostres vides? Deixem que la seva mirada matisi, eixampli i transformi la nostra. Si aprenem a escoltar-los de debò, acabarem propiciant, gaudint i agraint que ens ajudin a obrir ment i cor, i a seguir creixent i evolucionant nosaltres també.

stats