Els millors canelons

Els millors canelons que he menjat mai són els que feia la meva àvia i ara fa la meva mare. Amb la particularitat que a la nostra família la recepta prové de la meva àvia paterna, que és la que els va ensenyar a fer a la meva mare, tal com els feia la seva (la meva besàvia). Així doncs, a casa nostra la tradició no ha passat de mare a filla, sinó de sogra a nora. La meva àvia materna, tot i ser una bona cuinera, no feia canelons. A Múrcia, on ella va néixer, no s’havien popularitzat com sí que va passar aquí.

Els canelons en qüestió tenen un regust tan de casa i tan exquisit, que ni la meva germana ni jo en mengem gairebé mai d’altres. Durant molts anys, ni tan sols ens hem atrevit a cuinar-los. Ens semblava tan complicat, i més encara igualar l’exquisidesa dels de la nostra mare, que vam desistir d’intentar-ho. Però el plaer i el saber que hi ha en aquests rotlles de pasta farcida de carn són tan grans, i l’amalgama de gustos i de talents familiars culinaris que aglutinen tan especial i extraordinària, que el Nadal passat vam pensar que seria imperdonable perdre la recepta, que havíem de posar mans a la massa i aprendre a fer-los per conservar-la i perpetuar-la.

Passat festes, li vam proposar a la nostra mare ajuntar-nos un dissabte i que ens ensenyés a fer-los. S’hi va apuntar també el meu fill gran (el petit viu fora), de manera que vam reunir-nos tres generacions a la cuina de casa i ho vam fer tot entre tots, tret de comprar i rostir la carn, que me n’havia cuidat jo el dia abans, seguint indicacions de la mare.

Vam fotografiar i anotar tots els passos, i amb la meva germana ho vam passar a l’ordinador. Un total de vuit pàgines, entre fotos i text, que garanteixen el pas de la recepta a la posteritat.

Els canelons van quedar deliciosos, però la delícia més gran va ser fer-los junts. No els vam farcir de carn, sinó d’estimació, confidències, rialles, aprenentatges, secrets culinaris, escalf familiar i treball en equip, liderats per la nostra mare.

No ens podíem imaginar que aquells canelons, que eren joia al paladar cada cop que els degustàvem, ens regalarien un dels dies més bonics i entranyables que hem viscut mai. Una activitat familiar de cap de setmana, intergeneracional i altament recomanable. Amb diferència, aquells van ser els millors canelons de la nostra vida.