L’amor no es confina
Hi havia una vegada un dia gris de confinament que va acabar sent de colors. A la porta d’entrada de casa hi vam trobar un dibuix d’un parell de núvols amb ulls i boca, units per un arc de Sant Martí, amb un missatge que deia així: “Tot anirà bé”. Ens consta que és una iniciativa que prové d’Itàlia i que estan seguint moltes criatures del nostre país i de tot arreu. Però una cosa és veure-ho a les xarxes i una altra molt més entranyable és trobar-la a la porta de casa.
El dibuix el firmava un nen molt eixerit que viu davant nostre. La relació que mantenim es limita al tracte amable i cordial de veïns que intercanviem somriures, salutacions i paraules quan ens trobem al replà o coincidim a l’ascensor. Però, ves per on, el caram de coronavirus va fer possible un moment especialment bonic i d’una gran delicadesa.
De seguida vaig posar-me a preparar un full per al meu veïnet. Vaig pensar que el millor regal que podia fer-li era un conte i vaig escollir el del Coronavirus, escrit pel bon amic, metge i poeta Víctor Espiga (que també m’ha inspirat el títol d’avui), i il·lustrat per Josep Giró. Una preciositat i genialitat de conte que s’ha fet viral, s’ha traduït a diversos idiomes i que si encara no heu llegit ja podeu córrer a fer-ho. És curt i sublim i us encantarà a tota la família.
Vaig escriure un “Gràcies” de colorets seguit del seu nom i vaig encaminar-me cap al seu pis. Vaig deixar el full a terra. Vaig picar el timbre, amb guants de làtex i vaig tornar a la meva porta. Des d’una distància més que segura, em vaig esperar que obrissin. Van sortir pare i nen i amb el dit els vaig assenyalar cap a terra. Van mirar i es van sorprendre. Els vaig dir que m’havien alegrat la tarda i que aquell era el meu regal per correspondre al seu. El van recollir, ens vam llançar un petó amb la mà i, des de la distància, ens vam dir que tot anirà bé.
Ara que està esclatant la primavera, sense que puguem sortir al carrer a rebre-la, ens queda la possibilitat de regalar-nos petites primaveres de portes endins. Confinats i tot, podem fer que l’amor continuï esclatant en llocs i moments sorprenents i inesperats, de maneres senzilles però sublims i boniques com aquesta, que se’ns colen al cor i ens recorden el Petit Príncep que tots duem a dins. I és que, sortosament, l’amor no es confina.
