31/10/2020

Debatre

2 min

Pensem que estarem d’acord que l’expressió oral és molt important i que l’escola ha d’organitzar algunes lliçons a partir d’aquest tema. Qualsevol forma expressiva se sustenta en una part formal i una de contingut, que en les obres excel·lents són inseparables. Una pel·lícula que vulgui transmetre la sensació que el personatge està vivint una experiència desestabilitzadora farà bé de bellugar la càmera amb inquietud.

Si mirem d’analitzar amb els alumnes aquest format que en diem debat tenim mala peça al teler, perquè els models imperants no són bons. Convindrem que una conversa de cafè és molt més informal que una conversa emesa per la ràdio, que té un grau més elevat de formalitat, i més informal també que una d’emesa amb el suport de la imatge. I si aquesta que s’emet amb imatge es fa des d’un lloc exprés per dialogar -un Parlament, posem per cas-, podem dir que fem cim. Qui vol ensenyar a parlar ha de començar per l’extrem que en aparença, i només en aparença, sembla el contrari: ensenyar a escoltar. L’escolta és una actitud, una manera de situar-se davant de l’altre per entendre’l més enllà de les paraules que pronuncia. Fer silenci no és una retirada, sinó donar-se un temps per acollir la paraula de l’altre i per pensar de quina manera s’ha de completar per afavorir la convivència. I amb això no defensem només les converses que tenen un final feliç, que anomenem consens. No, no és el consens, sinó la discrepància, el que manté viva la conversa i, en darrera instància, la democràcia.

Per això coincidim amb els docents que defensen que és molt difícil trobar en l’espai públic bones converses que es puguin mostrar com a models als alumnes, perquè la gran majoria es construeixen buscant l’espectacle i l’atac directe o estan més centrades en el que cadascú diu que en el que junts, gràcies a la conversa, s’ha pogut crear. La situació ideal la podem imaginar en la vinyeta d’un còmic: en un globus allò que dius, en l’altre allò que dic i, entremig, el que té més valor, un tercer globus que sorgeix de la conversa i que hem creat amb el silenci i la modèstia. Hem nascut per anar al darrere de veritats, no per aconseguir-les. ¿Tan difícil és entendre-ho? Els Parlaments (temples de la paraula) haurien de ser un model, però...

stats