07/11/2020

Demà serà diferent

2 min

Fa mesos que una bona part de nosaltres, si més no un servidor, vivim pensant (somiant) que demà les coses seran diferents (ja vaig pel tercer viatge planificat i anul·lat). A poc a poc, però, he assumit com a característica de la vida la provisionalitat. Sé que només el que passa avui és cert i demà tot està per veure. Allò de l’agenda tancada a mesos vista no passa de ser una seqüència d’indicadors en el temps. Pensava que la provisionalitat seria molt provisional. Però no. Dura i acabarà sent estructural. Si donem voltes a aquesta vivència en clau educativa (com a persones adultes que eduquen infants i adolescents, que no poden viure sempre en fragilitat), potser cal mirar de trobar algunes seguretats, intentant de no donar per bons alguns efectes evitables del que estem vivint. Començaré per deixar clar que no serveix l’agudització del presentisme que ja ens dominava. Tampoc la idea que no cal tenir horitzó (educar sense pensar en la persona que voldríem que els infants acabin sent). I encara menys justificar l’egoisme de pensar primer en els interessos adults

Viure ja era provisional. Ara tan sols ho constatem més i tornem a comprovar que la seguretat no la dona cap veritat única (ni dogmàtica ni científica), cap projecte total, cap ordre preestablert. Per no viure atemorits ni deixar de mirar el futur fruïm del moment, però compartim-lo, de manera que la suma faci que sigui més llarga la possibilitat feliç. Dubtem, però cerquem activament respostes (no deixem que algú altre pensi per nosaltres) tot i saber que són parcials i complementàries. Però segueix sense ser vàlid tot. Estem aprenent a construir la provisionalitat estable. Els nostres infants, també ara, hauran de pensar i trobar el seu lloc en aquest món que es mou. I no poden quedar orfes.

A més, com que provisionalitat no és relativisme, també reivindiquem la necessitat de mirades respectuoses, formes de pensar les respostes a les dificultats que tinguin en compte la diversitat, començant pels infants. Alguns paràmetres no poden formar part de la recerca de respostes a les dificultats que vivim. Alguns consellers han d’aprendre que si no és constitucional limitar moviments, tampoc ho és fer mal als infants. Tancar escoles, empobrir famílies i abandonar infants no ha de ser ni pensable ni possible, ni que sigui per millorar vides adultes.

stats