Mentre hi hagi gent que estimi...

Trobada d'amics, de bons amics, d'aquells que són família escollida. Tres matrimonis, amb set fills d'edats que van dels 10 del més petit als 26 de la més gran. Dels sis adults, cinc treballem en l'àmbit de l'educació i un en la indústria química. Ens trobem cada tres setmanes, aquest cop presencialment per primera vegada des de l'inici de la pandèmia. 

Estem molt contents de veure'ns sense pantalles pel mig. Ens estimem. Ens alegra saber de l'estabilitat laboral i afectiva dels fills grans, dels èxits acadèmics dels mitjans i de les extraordinàries qualitats artístiques del petit. Tanmateix, estem afectats per la fatiga pandèmica. Això queda clar quan passem revista a diversos temes que ens preocupen. El que treballa a la universitat ens parla de l'astorament del professorat veient com arriben les noves promocions d'alumnes: no tant pel baix nivell –que també– com per la manca d'iniciativa, i fins i tot de reacció davant de preguntes molt senzilles. Els que treballen a escoles i instituts constaten els problemes d'educar amb tantes dificultats i tan pocs recursos, i tremolen preveient els problemes de salut mental que ja comencen a fer-se notar en alumnes… i professorat. 

Ens desespera la corrupció econòmica i la repressió política, i ens amoïna molt l'emergència climàtica, perquè ens costa imaginar que els nostres fills vulguin portar fills a un món que sembla degradar-se inevitablement en tants aspectes. 

Ens envaeix el pessimisme. I no devem ser els únics.

Llavors dic: "Mentre hi hagi gent que estimi, el món estarà salvat". És una frase que faig servir en una de les meves xerrades. No és per adormir les consciències, sinó per evitar el "tot o res": "Com que no puc arreglar-ho tot, no faig res". Hem fet coses per als altres (tots hem estat gent d'esplai i agrupament) i tots procurem fer les nostres feines amb actitud de servei, tan bé com podem, i mirem de ser exemple per als nostres fills. I no som els únics.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: pel bé dels nostres fills, hem d'estimar, quan estimar és denunciar la injustícia, quan estimar és pensar en els altres i actuar en conseqüència, quan estimar vol dir transmetre esperança (i no desànim!), quan estimar és ensenyar als fills com és d'important comptar amb bons amics per salvar el món!