La pitjor mare del món

'Help' (Ajuda, i no de qualsevol persona)

27/04/2022
2 min

Ho deien els Beatles: I need somebody, (Help) not just anybody, (Help) you know I need someone, help. I quan pensava que això ja no passaria, quan em sentia graduada en pitjorisme alarmista, patapam, el menor d’edat a càrrec (MEC) número 3, que estudia primer de batxillerat, necessita ajuda acadèmica extra i a mi se’m despinten part dels cabells blancs. S’hi ha resistit, després va accedir a ser ajudat per un professor particular per a les matèries de ciències, però al final necessita una ajuda més global. Podria seure amb ell i, com a mínim, ajudar-lo a organitzar-se, a supervisar, a ensenyar-li a estudiar i a millorar en totes les matèries humanístiques. Però no vol. I jo tampoc. Només pensar-hi les òrbites dels ulls giravolten tres cops fins a tornar-se a posar lloc. I com que soc una privilegiada i puc pagar (que soc molt conscient que és una situació minoritària), m’imposo amb la meva actuació de Maggie Smith gèlida on fire (o Angela Merkel on fire) i li dic que l’envio de pet a l’Espai de l’Estudi. 

Ho deixo anar en un dinar amb els seus germans, als quals miro intensament. Després d’un gest alçant les celles que saben que significa "Ara!", els dos comencen a cantar les excel·lències d’un lloc que els va salvar el cul en els seus batxillerats respectius. El MEC número 3 no diu res, calla, i quan li dic que envio un missatge a la Carme per dir-li que l’apunti em diu que d’acord. El posat gèlid ha colat i puc destensar la nuca i per dins respirar alleujada. 

Parlo per telèfon amb la Carme i torno a sentir aquella alegria de sentir-me acompanyada per un professional que pot oferir el que el MEC de torn necessita. En alguns moments ha sigut la Carme, en d’altres la Maribel, l’Anna, la Júlia, el David, l’Elisa, el Joan, el Xavier i una corrua de psicopedagogs, psicòlegs i tot el que ha fet falta per al creixement intel·lectual, psicològic, acadèmic, espiritual i físic dels MEC. 

Aquest, també, és un bon aprenentatge. Demanar ajuda quan cal i sentir-se agraïda de poder fer-ho. Ho vaig escriure fa anys i ho torno a reiterar. No puc arribar a tot. No vull arribar a tot. No cal arribar a tot. De vegades cal pagar, de vegades no. Però demanar ajuda sempre és un bon pas. Gràcies a totes les persones que hi són i hi han estat. 

stats