‘Generació Passota’

No soc gaire partidari de fer elucubracions de futur. No responc quan em pregunten si els joves del futur que han viscut una infància en recessió i una adolescència entre pandèmies tindran més problemes. Suggereixo mirar el present, preguntar-se de què els estem privant, descobrir quins són els forats d’estímuls i oportunitats educatives que anem creant. Crec que no es tracta de veure-hi amenaces sinó de descobrir la manera de compensar-ho tot. Però aquests dies penso que les angoixes desordenades i el caos que gestiona les nostres vides potser acabaran creant una generació passota (acabat el rotllo dels mil·lennials i la generació Z). La reproducció de rutines crea hàbits, les conductes quotidianes cultura vital i, tot plegat, estils de vida amb valors o sense. En bona part, això és el que està passant després de tants mesos (i els que vindran) entre pandèmies. Els confinaments mentals i vitals van ploure sobre una societat educativament perplexa, fracturada socialment i molt desgovernada. Però, com he repetit diverses vegades, eduquem per construir present i imaginar futur.

Qualsevol dels nostres fills i filles veu un present com ara aquest: adults repetint que tot és un desastre, rebuig a pensar la manera d’organitzar la vida en comú, activitat política convertida en safareig i confrontació estúpida, patiments silenciats (convertits en problemes d’un altre aliè i estrany), desigualtats naturalitzades i negació de formes de govern que les redueixi... Construeixen estils de vida joves amb aquests vímets. ¿Tindrem una generació dominada per l’acomodació a la supervivència i la negació de la possibilitat de construir respostes? ¿Els valors d’imaginar una societat diferent i de construir-la junts ja no tindran sentit?

Quan era estudiant de psicologia, apareixia en un dels llibres de text un estudi britànic sobre la precària posada en marxa del seu sistema de salut mental. Suposo que amb un gran biaix, enmig de les batalles de les tribus de la psicologia, l’estudi demostrava que entre les persones amb problemes de salut mental es curaven més les que eren a la llarga llista d’espera que les que arribaven a ser ateses. Els nostres fills potser estan arribant a la conclusió que no cal política, que les coses funcionen sense govern i que el que necessiten és sobreviure amb la màxima felicitat possible. El passotisme com a referència vital.