‘Gardening’

Diu la meva dona que si hi ha una persona genèticament programada per estar confinada soc jo. Suposo que té raó, si més no perquè després de trenta anys vivint al meu costat em costaria trobar alguna persona que em tingui més clissat. O sigui que sí, és veritat, soc rabiosament casolà, em podria passar setmanes tancat a pany i forrellat i no rondinaria gens. Bé, només rondinaria si, per exemple, sonés en sec el timbre de casa i aparegués davant meu algun amic o conegut amb ganes de fer petar la xerrada i fer una cerveseta plegats.

Ho sento, en aquest aspecte soc intensament britànic, no m’agraden les visites sorpresa, aquelles que t’enxampen a mitja lectura, amb una samarreta tacada de pintura i el pantaló de pijama desconjuntat que et va massa balder. Si has de venir a casa, avisa’m dos dies abans, per l’amor de Déu, que em doni temps d’afaitar-me la barba grisosa de sis dies i pentinar-me els quatre pèls que em queden.

Ara, aquí a Anglaterra, he de reconèixer que he trobat un entorn ideal per sublimar la meva vocació d’anacoreta. Per norma general els anglesos també són molt d’estar a casa seva, ves que no sigui perquè fora al carrer hi ha força possibilitats que foti un temps de merda. A més, en el cas improbable que els núvols escampin i faci solet, tenen un hobby que, contra tot pronòstic, se m’ha aferrat com una paparra: el gardening. Sí, amigues i amics, aquí plantar floretes i esculpir parterres és un esport nacional. No hi ha millor manera de fer amistat amb els veïns que preguntar-los quin fertilitzant fan servir per tenir unes roses tan boniques. Tan bon punt ho has fet són capaços de saltar la tanca del jardí que us separa d’un bot i fer-te un tutorial en directe i de franc.

O sigui que si passeu per casa i veieu que no us obro la porta, no malpenseu. No estic amagat sota el sofà fent-me el sord. Soc al pati del darrere, al backyard, arrencant les males herbes, regant generosament les azalees, podant el llimoner o conversant animadament amb les maduixeres que acabo de trasplantar per tercera vegada. Us pot semblar estrany que hi parli, ho entenc, però jo sé que ho agraeixen. I si no ho fan, almenys m’escolten sense replicar, que ara mateix és el que més necessito per suportar el confinament.