El ‘fumfutur’ dels joves

El terme no és meu, me l’ha prestat el Ricard Farré, actor, amic i autor del llibre Postres del dia. Poemes i escrits curts per digerir millor (Cossetània Edicions). Exactament diu això: “Fotut fu refotut fum futur ”. I me’l va prestar arran d’aquesta piulada que vaig publicar: “Joves deprimits, desesperançats, tocats, decebuts, emprenyats, coent una fel que massa gent no veu. Joves que saben que el concepte futur s’ha convertit en un oxímoron. Em preocupen molt. No els escolto enlloc de l’espai públic mainstream. Quan deixin anar el crit, preparem-nos”.

Els dos majors d’edat a càrrec (MEC) se senten en més o menys grau com descrivia a la piulada. I a l’hora d’aproximar-m’hi no sé ben bé què dir-los que els pugui oferir un punt de llum, ni que sigui tipus bombeta de principis del segle XX. M’imagino a la seva edat fent classes online sense contacte físic amb els companys, sense poder trobar-me amb el grup d’amics tots alhora, tornant a casa a les deu de la nit sí o sí, de dilluns a diumenge, amb bars i discoteques tancats, rebent l’ordre de no tocar-se, no petonejar-se, d’aturar l’impuls natural del que et diu el cap, el cor i el cos, d’aparcar l’educació en el temps de lleure i tots els altres activismes i voluntariats físics, i, gairebé la cosa més important, sentint que tot és culpa teva, que ets el causant de morts i desgràcies, constatant la mediocritat i el cinisme de governants que retornen diners a bancs però que no inverteixen en sanitat pública, que desnonen, que no fan ni cas de les seves demandes. I, sincerament, encara trobo que estan prou sencers.

Però la veritat és que no ho estan. La MEC número 1 m’explica que la tristesa i l’abatiment són generals. Una tristesa que és compatible amb intents d’alegria i d’alçar-se. Però a cada nova restricció, això darrer els costa més. I jo, que em considero una progenitora gens patidora, que dormo com un tronc crionitzat quan surten (sortien) de nit, ara pateixo per la seva salut mental. I aquesta vegada no és una figura literària per generar humor. I, és més, tots els serveis i professionals d’aquest àmbit saben que la situació no és gens bona.

L’única cosa que se m’acut dir-los és que es rebel·lin, que ens engeguin a fer punyetes, que alcin el puny i provin de reconstruir i imaginar el seu futur, un fumfutur, sí, però que no es resignin. I que seré al seu costat.