09/06/2022

Una excepció

2 min

Avui faré una excepció i explicaré una cosa que, crec, faig bé com a progenitora. Però tampoc faré una excepció perquè, tot i que la faig bé, no la faig bé sempre o de manera constant.

L’altre dia la major d’edat a semicàrrec (MES) número 1 va tenir un problema de salut lleu per culpa de l’estrès de final de curs. Els seus amics em van trucar per dir-me que la portaven al CAP perquè l’atenguessin d’urgència i que ja em dirien com anava. Hi vaig anar de seguida i, per sort, tot estava solucionat i vaig poder-hi parlar. Em va explicar què li passava, per què arrossegava tants nervis i jo la vaig escoltar. Hi ha qui diu que sé escoltar, i és veritat, però també hi ha qui diu que no escolto perquè parlo molt (i també és veritat). En realitat sí que escolto, però el cervell em va tan de pressa que vull dir la resposta abans que l’altre acabi, o sigui que la part final no l’escolto gaire. Li vaig dir que em truqués sempre que em necessités, ni que fossin les quatre de la matinada.

Ella em va mirar amb cara de "mama, per favor, no et flipis", però en lloc de dir-ho em va recordar que viu amb un parell d’amics i que no creia que necessités res de mi a les quatre de la matinada. Però sé que sap que pot fer-ho. Igual que quan era petita i ho sabia tant que em martellejava cinquanta mil vegades amb el meu nom al llarg del dia. O quan va esclatar com una adolescentis comunis de manual i, aparentment, jo era la darrera persona que volia veure a la vida, però llavors, de sobte, en un moment de crisi, permetia que l’abracés (tres microsegons, no fos que m'ho cregués). O quan ens la vam tenir tant per una crisi de malentesos just abans del confinament i vam protagonitzar una escena italiana de reconciliació mamma-figlia, o després del confinament, quan va esclatar una crisi més grossa i ella va saber que podia comptar amb mi, sempre. I així va ser.

Dins del meu currículum oblidable com a progenitora, això és del poc que salvo. Que hi soc. Que saben que hi soc. Que tot i no ser-hi presencialment, saben que puc ser-hi. Que travessaria el desert del Gobi, aquell on facturaven l’Anacleto Agente Secreto quan l’espifiava, per trobar-me amb ells, si fes falta. I que ho saben tots tres. I ara que ja ho he fet, no tornaré a cantar-me les excel·lències. És massa estrany.