Enfilem ja la recta final de l’estiu, encara amb uns dies al davant amb hores sense farcir, per mantenir converses disteses, per repassar el que faràs aquest curs i unes quantes lectures esperant-nos. Com sempre, insistim en la necessitat de llegir, però aquest cop ho volem fer des d’una òptica un xic diferent.
La qüestió és que des de fa un temps, ja sigui en una reunió formal, en el marc d’una conferència o en qualsevol xerrada sobre els temes que ens afecten (ens referim als educatius), és inevitable sentir una sèrie d’expressions que, amb tota sinceritat, ens cansen. Avui tothom porta una motxilla a sobre i, malgrat això o potser per això, té el perill d’instal·lar-se en la seva zona de confort i no sortir-ne, encara que hi ha una manera eficaç per sortir-ne, que consisteix a empoderar-se; després ja no hi ha problemes, sinó oportunitats, perquè el canvi només depèn de la voluntat individual.
És per això que necessitem l’estiu, per fer una immersió del cos i del cervell en aigües noves. Hem de llegir, per sortir de l’adotzenament, per no repetir-nos com l’all en les nostres converses. Fem una immersió en qualsevol autor de pes i fem com el personatge que presenten Els Amics de les Arts, que es queda embadalit davant aquell fragment de Juli Cèsar, de Shakespeare, que diu: “Els valents sucumbeixen a la mort un cop només i els covards, senyor, moren constantment”. Faríem tant de goig si el curs vinent en comptes de refugiar-nos en quatre tòpics poguéssim recórrer a sentències com aquesta.
A més, aconseguiríem dues coses importants. Fer que el pensament anés més enllà de la immediatesa i quedés, com passa a la cançó, en un estat de suspensió que el connectés amb altres pensaments més profunds. I fer que els nostres alumnes s’adonessin que les paraules són el remei més humà que tenim per fer front a l’embat dels nostres propis sentiments, de les nostres pors.
Llegim, no per carregar motxilles, ni per abandonar zones de confort, ni per empoderar-nos, ni per transformar els problemes i encara menys per creure que ho podem tot. Les lectures d’aquest estiu ens han d’ajudar a tenir veu pròpia, una veu que ressoni en la dels altres, però que no s’hi confongui. Aprofitem per renovar-nos.
