27/04/2021

Estereotips de progenitora

2 min

La major d’edat a càrrec (MEC) número 1 és feminista. Cap sorpresa i més si tens una progenitora feminista i torracollons. Però no sempre ha estat així i en un acte de malícia ara em ve de gust recordar-ho, també per demostrar que les evolucions són possibles i que en mi no només hi ha malícia. 

Ella, quan era un esquitx d’energia furibunda, trobava que jo era poc "mama". No duia bosses de mà de "mama" i m’estimava més les motxilles, no calçava sabates de "mama" i anava tot el dia amb sabata plana, el meu gust per la bijuteria era més sobri que no pas el seu i, llavors, duia els cabells curts i, segons ella, poc de "mama". Ella hauria volgut que en lloc de mi la seva progenitora fos la Barbie. I tot i que entenia el perquè, els refotuts estereotips, em tocava els nassos. Sobretot perquè provava de no exposar-la massa a la cruesa del clixé i dels prejudicis. Però els MEC tenen cervell i pensen per si mateixos encara que alcin dos dits de terra i no tinguin ni tres anys. 

Ja podia mostrar-li amb el meu exemple i dir-li que no hi ha un sol model de progenitora i que el meu era, ehem, el més proper, era el de la seva progenitora, la seva, ehem, ehem, i que molava molt. Ella veia la tele, la publicitat, les revistes (llavors, thanks God, no hi havia internet o no gaire) i observava la població i trobava que jo no era prou glamurosa. I m’ho deia. I m’ho demostrava. Tenim una foto en què ella no aixeca pam i mig de terra i du una bossa de mà de la seva àvia, una bossa de mamà autèntica, i va guarnida amb un collaret brilli-brilli i faldilla curta. Jo hi surto al costat amb una estètica austera: sandàlia plana, vestit de lli blanc fins al genoll, motxilla, una cadena fina de plata i cabells curts. Ara mateix ja no soc aquella dona i he apujat el nivell de glamur. Però també és veritat que ja no em calen les mans per agafar/subjectar les de cap MEC i si duc sabates de plataforma és perquè ja no he de sortir en persecució de cap menor d’edat a càrrec. La roba, la manera de vestir, és producte de l’evolució personal. Igual que els cabells. I què. Ara continuo sent la mateixa progenitora. I potser algú jutjarà que soc massa frívola, que vaig massa arreglada, que no soc prou ajustada a no se sap quines normes i quines mirades. Tant me fot. A prendre vent els estereotips. 

stats