¿La pandèmia ens ha deshumanitzat?

Voldria poder respondre que no, però em temo que un xic potser sí. Al principi, érem molts els que desitjàvem que aquesta situació tan adversa i dolorosa ens brindés uns quants aprenentatges vitals pendents i ens fes més humans. Dos anys després, d’aprenentatges és obvi que n’hi ha hagut. D’humanització no tan sols ho dubto, sinó que també em pregunto si no ens hem deshumanitzat una mica més. No ho dic només per la cruel soledat amb què han mort o han hagut d’enfrontar malalties greus moltes persones, sinó per la manera com tot el que hem viscut ha desmillorat i en alguns casos degradat les relacions interpersonals.

La vida social ha estat una de les més afectades pels successius confinaments. Primer ens vam haver de tancar uns mesos a casa i després vam haver de reduir al màxim els contactes. Ens vam avesar a no poder tocar i sentir a prop el caliu de les mans amigues habituals en el nostre dia a dia i a no poder oferir el de les nostres. Cadascú ha hagut de carregar el seu mort en soledat, en moltes ocasions literalment, i hem acabat normalitzant aquesta i altres situacions que no tenen res de normal ni de saludable. Tot això té conseqüències i deixa seqüeles, en alguns casos de visibles i en d'altres de subjacents o imperceptibles. Aquestes segones són sempre les més preocupants, perquè aparentment ens pot semblar que tot és igual o molt similar quan tot ha canviat.

Les relacions han patit un declivi en quantitat i penso que també en qualitat. Moltes converses són menys profundes, personals i substancioses del que eren, ens costa més intimar en el cara a cara, hi ha una manca general d’empatia i quan n’hi ha és de pa sucat amb oli. Potser perquè estem sense esma, o descol·locats i ressituant-nos encara, o perquè ens hem acostumat a la distància i a la comunicació digital, o perquè cadascú ja en té prou amb les seves coses, o perquè seguir vius ja és tot. El cas és que la tendència a l’evasió, a la introversió i a la desconnexió emocional s’accentua quan més escolta, suport i consol necessitem. La xarxa social és un dels pilars en què se sosté i es guareix la salut emocional i mental. Menys relacions però de més qualitat seria bo. Que minvin totes dues coses no ho és. Un dels indicadors bàsics de la qualitat en les relacions és el tipus de converses que tenim. En parlarem.