Juli Palou Jaume Cela
23/01/2021

Teseu no vindrà

2 min

Algú ha vist cara a cara el monstre. Són les persones que han mort als hospitals. Els altres intuïm la forma del nou Minotaure. En el mite clàssic apareix Ariadna i el fil que guiarà la sortida de Teseu, l’heroi que matarà el monstre. Ara tenim uns quants fils que s’entortolliguen. Els fils escampats per la ciència, que no s’acaba de posar d’acord en la naturalesa del monstre. Els fils de l’economia, de famílies que entren a formar part de la pobresa, que fan cues als llocs on es reparteix menjar. Tenim el fil de la política, uns fils que a vegades posen els interessos partidistes per davant de les solucions que ajuden a comprometre la ciutadania. Tenim el monstre, tenim els fils, tenim el laberint i tenim les víctimes. Ens falta Teseu, l’heroi, el jovenet que decideix enfrontar-se al Minotaure per salvar el jovent, l’esperança d’Atenes.

Però Teseu no vindrà. No perdem el temps esperant-lo. Fa temps que dorm i ara els herois i les heroïnes no van amb escut i espasa. Ara van amb bata blanca i amb un respirador al costat, si és que el tenen. Amb bata blanca o vestits com si conquerissin un espai sideral. Tenim herois i heroïnes que es desperten a les sis del matí i que han alliçonat el fill gran perquè tingui cura dels petits, perquè ells pertanyen a un servei essencial i han d’obrir i tancar mercats i botigues. Tenim els herois o heroïnes que fan cua a les oficines de l’atur per gestionar ERTOs i no sabem quantes coses més. Tenim uns herois i heroïnes que mantenen finestres obertes i reben les criatures i les acaronen amb els ulls i fan mans i mànigues perquè la distància no compleixi aquella frase de la cançó: “ Dicen que la distancia es el olvido”. I tenim els herois i heroïnes que es passen hores i hores als laboratoris buscant solucions per combatre el monstre, aquest monstre que hi ha qui diu que hem creat nosaltres mateixos per culpa de les nostra manera de viure i que està tancat en un laberint que també hi ha qui diu que l’hem construït nosaltres.

Potser tenen raó. L’espècie humana és autora de moltes de les desgràcies que patim. Però a l’escola hem de mostrar que Teseu no vindrà, però que els herois i les heroïnes hem de ser tots i que d’això en diem solidaritat i compromís, responsabilitat i afecte.

stats