Edatisme amb els infants
L’altre dia, al programa Els experts d’iCat FM, l’Estela Ortiz parlava de la lletra Comic Sans i dels motius del seu poc prestigi. La lletra va ser creada per a un programa de Microsoft adreçat a infants i poc després va ser incorporada al catàleg de lletres que podem triar a l’hora d’escriure amb el programa Word. És una lletra que fa de bon llegir i que va especialment bé per a les persones amb dislèxia, i la teoria de l’Estela Ortiz era que si està tan maltractada és precisament pel seu caràcter infantil i que, per tant, al capdavall és un prejudici edatista, que pel sol fet de ser infantil ja val menys. I jo no hi puc estar més d’acord.
La lletra et pot agradar o no, pot servir per a alguns usos i per a d’altres no, però s'hi projecta una mirada d’adult sobrat. Com en tot allò que va adreçat a infants. Com la literatura infantil, que sempre cal que es justifiqui: és una novel·la infantil però és bona. O com les persones que treballem per als infants, que hem d’esforçar-nos per explicar que el que fem és de qualitat, perquè d’entrada la qualitat no se’ns dona per suposada.
O els programes infantils on he treballat, que fins i tot les persones del sector els veuen com a programes menors. El mateix m’expliquen la Txell Bonet i el Pau Guillamet, que comanden el programa de ràdio Kids Xs, que s’emet a Catalunya Ràdio i a iCat FM amb un munt de bons col·laboradors.
Ara mateix són l’únic programa de ràdio adreçat a famílies (el Criar bé, de RAC1, s’ha transformat en un podcast mensual a Ràdio Primavera Sound amb el nom de Criar corbs) i crec que val la pena parlar-ne, valorar la seva feina i l’espai que donen a les famílies, a les mares i els pares, als menors d’edat a càrrec (MEC) de tothom, i a tot el que els pot, ens pot, interessar. Al setembre em van fer una entrevista preciosa sobre el llibre El llenguatge secret (Grupo Edebé) i ho van fer des de l’interès sincer, el coneixement i la curiositat sobre el llibre i la literatura infantil.
Esclar, també hi ha qui pensa que per tractar-se d’un públic infantil o familiar es pot fer qualsevol cosa, però per sort cada vegada això és menys comú. I el que passa més sovint és que quan ens dediquem al públic infantil ho fem des de la vocació, i tot el que en resulta acaba sent autèntic, ben fet i digne d’interès.
