06/07/2021

Driss Rasem

2 min

Driss, sabem de tu per l’entrevista que et va fer el 17 de juny a les pàgines de l’ARA la Marta Costa-Pau i per la notícia que havia publicat uns dies abans El Punt Avui. Hem retallat els dos articles i ja els tenim a la carpeta de coses importants. També hem pres bona nota de l’activitat que duu a terme Pollema, que consisteix a capacitar joves migrants en risc d’exclusió social com a ensenyants de la seva llengua. Tens 20 anys i vas arribar a Catalunya des del Marroc en una pastera amb cinquanta persones més, en condicions dramàtiques. Has dormit al carrer, en centres d’acollida que –segons remarques– vols oblidar, i estàs pendent que t’acceptin en un cicle formatiu. 

Ara tens l’oportunitat d’impartir a Salt un curs per a mestres d’adults per ensenyar el dàrija, una variant de l’àrab marroquí. Has après català i ara ensenyaràs la teva llengua i la teva cultura, i tots en sortirem beneficiats. Repetim: faràs present a les aules la teva llengua i la teva cultura, i això és molt important si volem construir una societat decent, que tracti cada persona com a portadora d’una riquesa que pot mostrar, si l'hi deixem, esclar. 

Fas una afirmació que s’hauria d’inscriure a totes les portes de les escoles del nostre país: la majoria de les persones que arriben a Catalunya no són criminals, sinó que són persones que volen formar part d’aquesta societat. Ho hem d’acceptar, et refereixes a una societat, la nostra, que sovint us tanca les portes als nassos, una societat que permet que s’enfonsi una pastera i que impedeix que els vaixells de rescat arribin a les costes de les ciutats del Mediterrani. Una manera de fer efectiu el que dius és aportant el que saps molt bé: la teva llengua i la teva cultura, que d’aquesta manera serà també una mica nostra. Explica’ns com és el país d’on vens, com se saluda la gent, com i què menja, què resen o si no resen, si el déu (o els déus) del qual parlen és com el nostre, explica’ns si el dàrija és llengua oficial al Marroc i quina relació té amb l’amazic, explica’ns... 

No defalleixis, Driss, perquè et necessitem. I que puguis tornar al Marroc sempre que vulguis per abraçar la família, aquesta família que dius que se sent i que se sap orgullosa del seu fill. Com ho sabem i ho sentim nosaltres. Driss, sabem molt bé que el teu futur depèn de la nostra dignitat.

stats