19/03/2021

Ha, ha, ha… o no

2 min

Em tinc per una persona amb sentit de l'humor. De fet, l'humor és una característica de les meves xerrades i formacions (perdoneu el moment Teletienda!), i puc arribar a fer gràcia, no ho negaré. Les xerrades en línia són divertides, i la gent s'ho passa bé, però a les presencials (sí, les de l'era aC -abans del covid-) es poden produir moments de riure molt, moments d'aquells que et fan sentir una mica (una mica!) com deu sentir-se en Quim Masferrer en els seus monòlegs.

Però a classe, ai amigues i amics, a classe amb adolescents és tota una altra història. És complicat introduir l'humor a l'aula. Per descomptat, res d'explicar acudits: això, profes novells, no ho heu de fer mai! Si teniu èxit explicant acudits a classe vol dir que heu equivocat l'ofici i li heu de fer la competència… al Quim Masferrer! La ironia pot estar bé, sempre que no esperis rialles i ovacions… perquè no hi seran: la pressió de grup és poderosa, i no queda bé riure-li les gràcies al profe (sí, encara que et caigui bé). I el sarcasme està prohibit, per bons motius: a ningú li agrada que se li'n fotin a la cara. Sí que pots mantenir un to amable i divertit, però has d'estar disposat a acceptar que pots tenir algun espectador sabotejador.

Darrerament, però, tinc la sensació que l'humor adolescent és més asprot, més ofensiu, fet a cops de mem i d'expressions tiktokeres i gamers que freguen un cinisme agre que, francament, no toca per l'edat de qui les pronuncia. I em ve la temptació de pensar que nosaltres hem estat una generació d'humor més intel·ligent, el d'Aterriza como puedas i Top Secret, de Monty Python i Les Luthiers, d'Eugenio i de… sí, Quim Masferrer!

Però llavors recordo que jo, d'adolescent, explicava acudits de negres, i de cacaculopedopis, i que havia rigut amb les pel·lis de Terence Hill i Bud Spencer, i amb les d'Esteso i Pajares (sí, i havia arribat a pagar per veure-les!) i penso que potser això de l'humor difícil, destraler i allunyat dels adults no deixa de ser una característica més de l'adolescència.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: mentre no feu mal a ningú, rigueu del que vulgueu. I no us amoïneu gaire si els fills o els alumnes no riuen amb vosaltres. Ja creixeran i descobriran que éreu divertits i fèieu un humor intel·ligent… o no! 

stats