09/05/2020

Dietari d’un any de Covid-19

3 min

Cada generació recordarà el confinament a la seva manera. Als més petits, sense una consciència clara del que signifiquen les xifres i l’abast mundial de l’epidèmia, els en quedarà un record més aviat vague. Ah, sí, no vam tenir escola i no podíem sortir de casa. Els adults l’epidèmia la recordaran més aviat en relació a la incertesa i al descobriment que res era tan sòlid com semblava. Recordaran els projectes ajornats o perduts per sempre, el neguit d’aquells dies, el daltabaix d’un negoci, la patacada d’un ERTO, la sensació d’un any perdut. Els adolescents ho recordaran com el temps en què se’ls va prohibir l’adolescència: sense amics, sense locals, sense trobades, sense l’institut, sense el gimnàs, i potser sense la platja.

Un dels llibres d’història més interessants que he llegit mai és el que van preparar Martí de Riquer i el seu fill Borja (excel·lent professor meu!): grans esdeveniments històrics relatats pels protagonistes o per testimonis dels fets. El primer text parla, precisament, d’una plaga: la pesta del 430 aC, relatada per Tucídides. Però hi ha ben pocs testimonis directes de les grans plagues que ha viscut la humanitat. Daniel Defoe, l’autor del Robinson, va viure la pesta de Londres del 1665, però tenia només quatre anys. El seu Diari d’un any de pesta és una reconstrucció històrica. Curiosament, en català tenim un testimoni directe de la mateixa epidèmia, que va passar per Catalunya el 1651, el Dietari d’un any de pesta de Miquel Parets. Els testimonis, per ingenus que siguin, impressionen. La història passa per damunt de les emocions. Els dietaris s’assemblen més a la vida.

¿Tindrem dietaris personals de la pandèmia? Segur que en sortiran novel·les. Potser no serà el tema, però sí el rerefons d’alguna història d’amor o d’uns assassinats en sèrie. Hi haurà una història mundial de l’epidèmia, feta a partir dels milions i milions d’articles sobre el tema que es publiquen cada dia arreu del món. Però quin serà el relat íntim? ¿Només quedaran els vídeos de broma i les ocurrències per aconseguir un cert èxit a la xarxa?

Convideu els adolescents a escriure com ho viuen. És tot un repte, perquè cada dia és igual a l’anterior, i la història ha de passar, forçosament, pel que ens passa a l’ànima. Però precisament per això és interessant. Digueu-los això: la teva història ningú no l’explicarà tan bé com tu.

stats