El gos que no vol ningú
Va néixer en un cubell d’escombraries i viu al carrer, sense el confort d’una llar. Ningú no el vol. És un gos d’aspecte atrotinat, ple de puces i que desprèn una ferum força insuportable, cosa que explica les mosques que el segueixen allà on va. Per acabar-ho d’adobar, no és precisament un gos gaire intel·ligent que sàpiga donar la pota ni tingui cap habilitat especial, com sí que tenen els gossos protagonistes d’altres sèries de televisió. Però precisament per això, la sèrie El gos pudent, que ha estrenat recentment el canal Super3, és una sèrie que recomanem avui en aquesta columna. Perquè malgrat tot plegat, aquest personatge que vindria a ser una versió loser dels gossos de la Patrulla Canina, té la millor característica possible: un bon cor i un optimisme a prova de bombes.
La lliçó per a les criatures és evident: sota un aspecte desastrós es pot amagar algú magnífic. ¿I qui és més heroi, el gos atlètic que resol el problema del dia amb els seus aparells tecnològics d’última generació o aquest gos trinxat que supera amb l’optimisme com a únic recurs les múltiples dificultats i la duresa de la vida a la intempèrie d’una gran ciutat com París?
El personatge no és només una oda d’amor als herois improbables. També és un comentari sobre les persones sense sostre, ja que fa visibles, a través de gossos i gats, les diferències entre la realitat dels petits espectadors i la de les persones que viuen al carrer. La sèrie, que està basada en els contes dels francesos Colas Butman i Mark Boutavant (que publica Blackie Books), serveix per parlar de diferències d’oportunitats i societats que deixen els més vulnerables als marges. El gos pudent no en té cap culpa, d’haver nascut en un cubell d’escombraries, com tampoc el seu millor amic, en Gatxafat, d’haver estat atropellat quan només tenia tres mesos. La seriositat d’aquestes qüestions queda, per descomptat, tapada per l’estil desenfadat i les situacions còmiques derivades del caràcter desastrós del protagonista.
Amb una ingenuïtat que recorda el Neil d’ Els Joves i una intel·ligència comparable al Rantamplan de Lucky Luke, el gos pudent i el seu optimisme imbatible que troba motius per somriure fins i tot dins d’un cubell d’escombraries, es guanyarà el cor de criatures a partir de 5 anys.
