15/07/2022

Coratge i amor

2 min

BarcelonaL'ara ja major d’edat semiacàrrec (MES) número 1 m’ha donat permís per escriure aquest article. El que explicaré és un procés íntim i dur. I tot i que és íntim, l’impuls per fer-ho públic ve del convenciment que no hi ha res a amagar i que compartir-ho només pot tenir guanys, per a ella, per a altres joves que passen pel seu procés i per a les famílies d’aquests joves.

Durant el confinament la llavors major d’edat a càrrec (MEC) va desenvolupar un trastorn de conducta alimentària (TCA). Com tantes altres persones, ho va amagar als que estàvem al seu voltant perquè és una manera d’amagar-t’ho a tu mateixa. Fins que un dia ho vam descobrir. Sempre he pensat que el dolor la va portar a permetre que la pesquéssim. Va ser una gran fortuna perquè a partir d’aquell moment es va posar en mans d’una professional que l’ha estat acompanyant, la nostra estimada Maribel (gràcies, gràcies de tot cor).

No puc amagar que aquella nit que me’n vaig assabentar el món se’m va ensorrar. La ferida de la culpa era un cràter. Què havia fet malament? ¿Tenia alguna cosa a veure estar ara mateix més prima que mai o preocupar-me per l’alimentació, per exemple? L'endemà, quan la vaig acompanyar al despatx de la Maribel, totes dues m’ho van deixar molt clar: ja m’ho podia estar traient del cap. En poques paraules, em van expulsar del territori dels retrets propis, i mai una expulsió l’he viscut de manera tan dolça i alliberadora. Les instruccions sobre què podíem fer tant el pare de les criatures com jo mateixa van ser clares i, aparentment, difícils: res. Bé, sí. Se’ns demanaven dues coses: ser-hi i confiar. La MES número 1 llavors tenia vint-i-un anys i això era un factor a favor. Durant aquests dos anys ha fet un camí i una feina de treball intern i extern bestials. Una feina que, tot i l’alta que ja li va donar la Maribel, sap que no s’acaba mai. Que ens ha educat a tots per ser conscients que les opinions sobre els cossos no han de formar part del diàleg públic, que estimar-se un mateix no és fàcil però és la millor inversió de vida. I que el coratge i l’amor són un element essencial. Estic molt orgullosa de la meva filla. De qui és, de les seves fortaleses i les seves debilitats. I que ara mateix visqui qüestionant-s’ho tot i sabent tenir cura d’ella mateixa. T’estimo.