Contemplar-la per estimar-la
Escric aquest article encara impactada per un espectacle impressionant que he contemplat fa poc al delta de l’Ebre, a Lo Delta que tant estimo, tristament devastat per llevantades recents però sobretot per la insensibilitat dels qui no saben que una reserva natural no protegeix només els ànecs sinó també la nostra vida i la del planeta.
L’espectacle en qüestió és la dansa dels estornells. Es produeix cada dia poc abans del capvespre, entre finals de tardor i principis d’hivern, quan milions d’aquestes aus, algunes residents i d'altres que venen només a passar l’hivern, es dirigeixen als seus dormidors. Arriben en estols de mils de milers i les seves acrobàcies aèries resulten fascinants. Durant uns instants, s’ajunten i se separen, es contrauen i s’expandeixen, pugen i baixen tots alhora en perfecta sincronia, sense xocar, dibuixant figures i siluetes que omplen el cel d’una màgia indescriptible. Es protegeixen així dels depredadors, junts són més forts. Corren vídeos i fotos fabuloses de les seves piruetes, però res comparable a viure-ho al natural, a la remor de les seves ales sobrevolant-te, als “oh” d’admiració que desfermen, a la banda sonora de la seva piuladissa coral un cop ja aposentats al jaç, al festival que representen per als sentits.
La natura és una font i una escola extraordinària i insuperable no només de coneixement, sensacions o emocions, sinó també de sensibilitat i salut. Però sovint desaprofitem el seu potencial perquè hi anem a fer coses, a prosseguir amb la nostra activació, agitació o sobreestimulació quotidiana habitual, en comptes d’anar-hi a contemplar-la, a descobrir-la, a admirar-la, a pacificar-nos.
Ensenyar a les criatures a contemplar i admirar la natura requereix bàsicament dues coses: la companyia d’un adult que sàpiga contemplar-la, que senti passió, admiració i respecte pel món natural i ho encomani, i bones dosis de temps i paciència. Per educar criatures sanes, sensibles i amb consciència ecosocial convé afluixar el ritme, practicar la calma i dedicar-hi hores sense cap programació, exigència ni expectativa concreta, més que la de conèixer per admirar, admirar per vincular-nos, vincular-nos per estimar, estimar per respectar i respectar per preservar. Si hi som i sabem contemplar-la, algun dia ens meravellarà.
