27/06/2020

El futur és el mes de setembre

2 min

Doncs sí, el futur és el mes de setembre. N’hi ha d’altres, però aquest ho pot influir tot. Aquest futur no està ple de referències utòpiques que hem d’anar assolint. No són conquestes per viure millor. Algunes sí, però la majoria són per sobreviure a la pressió del present i intuir com aquest present condicionarà el futur.

Reclamem una taula àmplia de diàleg i quan diem àmplia volem dir que hi participi tothom que té un paper en el disseny del que ha de ser l’escola i l’educació a partir del mes de setembre. Mestres i famílies, sindicats i associacions, món del lleure, administració autonòmica i municipal, tercer sector, perquè coneix com ningú les infàncies en risc d’exclusió. Seure i no aixecar-se fins que s’hagin decidit uns mínims.

Objectiu de la taula: renunciar provisionalment als màxims que cadascú té i que són absolutament legítims. Acord sobre temes molt puntuals, totalment terrenals com, per exemple, ràtios, espais i nombre de professorat. Aquests tres elements es condicionen i condicionen tot el pensament pedagògic i les organitzacions escolars. Per tant, caldran acords amb el món cultural. Caldrà pensar quin serà el destí de les persones contractades quan es trobi una vacuna. Potser haurem de renunciar a tenir una biblioteca, sense que això signifiqui renunciar a la lectura. Potser caldrà pensar que haurem de congelar durant un temps alguns projectes perquè les condicions físiques no ens permetran dur-los a terme. Potser caldrà intensificar la formació en noves tecnologies. Potser caldrà diversificar horaris. Potser...

Però el que hauríem d’evitar ara és fer volar coloms o tirar-nos els plats pel cap. L’administració ha de dialogar encara més amb els agents educatius, que han de construir respostes que vagin més enllà de demanar dimissions i tots plegats hem evitar que les discrepàncies acabin als tribunals. Només ens falta donar entrada al món judicial per embolicar més la troca! Ara és important ser creatius per fer front a una situació que és molt complexa i complicada. El que més nosa fa en aquest moment són les actituds hipercrítiques. Ser intel·ligents no és combatre el que diuen els altres, sinó llegir bé què està passant i compartir què podem fer com a educadors quan el contacte ara i aquí amb l’altre està sota sospita per culpa d’un virus que ho ha trastocat tot.

stats