Classes d'alemany
Si una cosa tinc ben clara sobre els idiomes és que, per norma general, costen molt d'aprendre i molt poc d'oblidar. No us penseu, no parlo d'oïdes, ho he patit per experiència pròpia. Fa un fotimer d'anys, una mica per inèrcia, vaig decidir estudiar alemany a la universitat. Van ser cinc anys d'immersió teutònica a tota píndola, amb estades a Alemanya incloses per tal de dominar aquesta llengua tan estricta i costeruda. Encara ara me'n recordo dels inicis, amb les llistes interminables de substantius separats pel seu gènere respectiu: el masculí, el femení i, de regal, el neutre, sense cap altra manera d'esbrinar la manera de fer-los servir que memoritzant-los com un papagai. Diguem que al final me'n vaig sortir, sense eufòries però sense drames; això sí, suant la cansalada amb les transcripcions fonètiques i aquests verbs que s'amagaven tossuts al final de la frase.
Si em permeteu, ara m'agradaria fer una el·lipsi en el temps i retrobar-nos quinze anys després a Tarragona. Estic pujant les escales que van de l'estació de tren al Balcó del Mediterrani, esbufegant i maleint la calor. De sobte em paren un parell de turistes amb cara de no saber on són i em pregunten en alemany com es fa per arribar a l'amfiteatre romà. Quan intento respondre'ls em surt un discurs entrebancat i patètic. Cinc anys d'universitat per acabar sent incapaç de donar unes direccions bàsiques clares i intel·ligibles. Mai m'havia sentit tan estúpid a la meva vida. Era evident que m'ho mereixia. Des que vaig acabar la carrera i la vida em va portar al món de la música, mai vaig fer cap esforç per llegir-lo o practicar-lo. Ara pagava el preu del meu desinterès.
Vint anys més tard d'aquell moment de frustració lingüística em trobo recuperant la llengua que vaig oblidar. No, no he tingut un atac sobtat de nostàlgia germanòfila. És que el meu fill ha triat la llengua de Goethe com a assignatura i demà té examen d'alemany. Una mica per no decebre'l i una mica per orgull personal, estic estudiant amb el seu llibre, d'amagat, per tal que quan em faci una pregunta es pensi que son pare encara el domina. Ep, ja sé que estic fent una mica de trampes, però és que fer de pare i sortir-se'n amb dignitat és encara més difícil que aprendre's la llista de verbs irregulars.
