04/04/2020

Evidentment, no val tot (i 2)

2 min

L’article anterior sobre les evidències científiques en educació era una primera part que, avui, ha de tenir continuació. Estic temptat de deixar-ho per més endavant i escriure sobre algun aspecte educatiu del terratrèmol vital en el qual ara estem immersos. Però no ho faré. Crec que necessitem pensar i imaginar altres parts de la nostra vida. Sí que faré un advertiment previ: la crisi actual, si demostra alguna cosa és la fragilitat de les certeses i la necessitat de no oblidar mai la complexitat i la interdependència. Acabava l’article anterior afirmant que, malgrat tot, no tot valia. Ara, començo per recordar que la pedagogia, la didàctica, la filosofia i les polítiques educatives no acaben de néixer. Qualsevol mestre assenyat sap molt sobre el que no serveix, coneix moltes maneres de millorar l’escola. No tenim evidències per aplicar? Esclar que sí. Revisant les “evidències” educatives de la psicopedagogia, les matemàtiques, la llengua, les ciències, etc. que cada àrea descriu en el dossier que citava a l’article anterior, he acabat fent un resum de cinc evidències que comparteixen totes les disciplines (tot i el desconeixement mutu) i que semblen evidents:

  • El desenvolupament dels infants, el desenvolupament dels aprenentatges, es produeix per la presència d’oportunitats, per la interacció entre alumnes i per la relació amb una persona que aporta saber i valora el que s’aprèn.
  • Aprenen quan estan presents les motivacions, les emocions, els afectes, quan les experiències personals connecten amb les científiques, quan poden emocionar-se descobrint.
  • L’aprenentatge funciona quan està connectat amb situacions vitals autèntiques i està relacionat amb els reptes de la vida diària.
  • Tot aprenentatge requereix pensar el procés a seguir, sempre considerem l’itinerari i el procés personalitzat de cada alumne, aprenen quan se senten autors i tenen veu.
  • Per aprendre el que és nou cal connectar-ho amb el que ja se sap, amb el que s’ha après. Han de poder pensar sobre el que llegeixen, descobreixen, dominen.

Tot això sembla cert. Però recordeu: infants diversos i canviants, mestres de tota mena, vides que van i venen, currículums que ens compliquen la vida, escoles al servei dels poders.

stats