26/10/2021

Del cel al subsol, o no

2 min

Des de fa anys que no ens acaba de convèncer la distinció entre teoria i pràctica, altrament tan popular i estesa. No ens convenç perquè la teoria acostuma a quedar a dalt (el bo sempre és a dalt) i la pràctica a la part baixa (el dolent habita el subsol). La conseqüència d’aquesta distribució és ben clara: els discursos encapsulats que cauen del cel sempre són impol·luts, si les coses no acaben de funcionar és perquè els docents no en saben prou. 

Potser sí que aquesta mentalitat que tendeix a simplificar les situacions ens pot explicar coses, però tenim el convenciment que només passa de manera tangencial pels problemes de fons. Per modelar un nou punt de vista més obert i dinàmic potser hauríem de pensar que molts docents fan propostes genials a l’aula, el problema és que no en són conscients. Tot seguit hem d’apuntar que d’altres es creuen que són el més revolucionari que hi ha, però tenen els peus al fang, ja que més enllà de l’aparença i de les formes el que fan no té cap fonament. En relació al primer cas, el que té en compte les maneres de fer reeixides, el més aconsellable seria posar en crisi la jerarquia que hi ha entre el cel i el subsol. Algunes mestres tenen moltes coses a ensenyar al món de la recerca. O més ben dit, en el camp educatiu el món de la recerca fa molts cops de cec si no té en compte allò de bo (i també allò de no tan bo) que succeeix a les aules.

Però encara hi ha una altra qüestió que volem destacar. Quan als cursos de formació expliquem les darreres teories i deixem anar nous i llampants conceptes oblidem, gairebé sempre, una qüestió tan fonamental com és saber de quina manera aquest discurs teòric s’infiltra en el cap i en l’actuació dels docents. De quina manera encaixa, remou, trasbalsa o s’adapta a les seves rutines, a la seva experiència? Sortiríem del dubte si sabéssim acostar l’escola a la recerca i la recerca a l’escola, si en comptes de posar l’èmfasi en la verticalitat ens fixéssim més en l’horitzontalitat. Com hem apuntat en altres ocasions, el canvi als nostres centres educatius és impossible o extremadament fràgil si no es compleixen tres requisits: fonamentar, compartir (horitzontalitat) i sostenir. Fonamentar allò que es fa, compartir-ho amb l’equip docent i sostenir equips en funció de projectes. Així de senzill i així de difícil!