20/04/2022

El seu cau

2 min

Quan els nois de la meva colla vam arribar a l'adolescència ens vam adonar que necessitàvem un espai propi per fer les coses que ens venien de gust. Un indret on fer els primers petons, fumar els primers cigarrets, escoltar la nostra música preferida al volum que ens demanava el cos o beure alguna cosa més que Fanta de llimona. Fruit d'aquesta necessitat vam anar a buscar un cau. El cau acostumava a ser el soterrani d'algun parent que, un cop tunejat, es transformava en el nostre paradís particular. Amb alguna capa de pintura, un parell de sofàs bacallaners i dues o tres bombetes de Nadal, el que abans era un lloc rònec amb fortor de resclosit esdevenia el camp de batalla on experimentar amb tot allò que necessitàvem fer sense el testimoni dels adults.

Ara, passades unes quantes dècades, el meu adolescent també té un cau. No li ha calgut cercar gaire lluny, el seu cau és la seva habitació. Me'n vaig adonar un dia que, com de costum, vaig entrar a la seva cambra per veure què feia. Tot va ser entrar i veure que apagava apressadament l'ordinador. "Papa, hauries de trucar abans d'entrar" em va dir ben emprenyat. Jo, naturalment, em vaig ofendre molt i li vaig dir que ho havia fet tota la vida. "Sí, papa, però ara ja no soc un nen petit". I així, al viu i sense anestèsia, va ser com em vaig adonar que el meu marrec, el que compartia la banyera amb mi i s'esmunyia dins el nostre llit cada dos per tres, ara necessitava la seva privacitat. No us penseu, em va costar de pair, però al final ho he entomat. Des d'aquell dia m'he acostumat a coses fins ara inversemblants, com veure com tot arribat d'escola va directe al seu espai privat i es queda tancat allà un parell d'hores abans de veure-li el pèl, o haver-li d'enviar un whatsapp per dir-li que el sopar ja és a taula. Suposo que és llei de vida. Sembla mentida, però ara ja miro de no entrar a la seva habitació sense trucar abans. De fet, si us soc sincer, fins i tot quan és a escola intento evitar treure el cap allà dins. L'últim cop que ho vaig fer gairebé m'agafa un atac de feridura. Allà dins hi havia tal escampall, tal quantitat d'andròmines sense recollir, que haurien sobreeixit fins i tot el cau immens de quan jo tenia la seva edat.

stats