El català no és guai

Fa uns dies vaig formar part del tribunal d’un treball de recerca d’una alumna nascuda a l’Àfrica, adoptada per pares catalans, que analitzava per què pel seu aspecte tothom se li adreçava en castellà. Quan en aquestes circumstàncies responia en un perfecte català, la gent se sorprenia. Ella ho classificava en el treball com a actes de microracisme, conscient o inconscient, de la societat catalana. També va explicar l’anècdota que quan anaven a un restaurant o al metge, als pares se’ls s’adreçaven en català i a ella i a la germana sempre en castellà.

Després d’uns anys al Regne Unit la família es va traslladar a Catalunya i ella de seguida es va adonar que era l’única que s’adreçava en català als professors. Tots els companys, entre ells, parlaven només en castellà. Quan es relacionava amb altres amigues d’origen estranger i els preguntava per què no parlaven en català, tot i que l’entenien i moltes l’havien après, li contestaven que "el català no és guai". És a dir, que no ajudava a sentir-se integrat a la colla d’amics. Utilitzar el català margina, en aquest cas.

La sensació que tenim molts professors és que la diglòssia és profunda i preocupant. El català només s’utilitza dins l’institut, és acadèmic. Els alumnes sempre parlen en castellà, tant si ho fan entre ells com amb el professor. A l’ESO públic que conec és així, al batxillerat no tant. Un nouvingut normalment té ganes d’aprendre el català, però no triga gaire en adonar-se que no li cal per viure a Catalunya.

Una de les conclusions del treball, que lliga amb la línia defensada per una de les meves professores de carrera, la Carme Junyent, és que el futur del català passa, en una primera instància, pels mateixos catalanoparlants, però també pels nouvinguts, que en certa manera se l’han de fer seu. Totes les llengües mereixen ser estimades i respectades, però no sobreviuen si no aconsegueixen també ser útils. Aquesta alumna deia que la gent, quan veia el seu color de pell, ja la marginaven lingüísticament, com si una persona de les seves característiques no pogués parlar o aprendre determinades llengües. Quan alguns docents traiem aquest tema, molts ens diuen que som alarmistes i que el català gaudeix de plena salut. Els estudis diuen el contrari. També és cert que massa docents es passen per on no sona la immersió lingüística, suposo que per fer-se els guais.