Canvis i altres prioritats
Des de fa temps hi ha moltes veus, de molts camps de coneixement, que demanen canvis urgents: clima, pobresa, desigualtats, etc. La qüestió és que fins ara potser no ens hem cregut massa aquests problemes perquè no ens afectaven directament, per la qual cosa ens ha faltat escoltar-los i encetar una reflexió seriosa. Ara, cruament, la situació ha posat en evidència que no anem bé. Les veus s’han fet més fortes: cal fer canvis! En l’economia, en el mercat de treball, en el que fa referència a l’habitatge... És cert que des de la proximitat no es poden prendre les decisions macro que han d’adoptar les institucions, però podem opinar i criticar i mirar quins canvis són possibles.
Estem en un moment que exigeix una reflexió seriosa que estableixi prioritats i descarti temes que ens semblaven molt importants i que més aviat han fragilitzat les famílies i han provocat discriminacions, ja sigui per dificultats, per edat o per cultura. Sobretot, cal aprendre a fer coherent el que diem, les actituds que tenim i el que fem. Cal posar en evidència que el més important és recuperar la humanitat i no només l’eficàcia i la rapidesa de les solucions. No hem d’aportar solucions, sinó obrir camps de diàleg. Canviar el model del consum pedagògic en què hem estat fins ara per donar força a les relacions humanes i educatives de base i reconstruir, conjuntament, un món amb millor comunicació i respecte, considerant tots els llenguatges.
Seria un disbarat voler situar-nos en el punt on érem i continuar amb els nostres discursos i creure que tot es resoldrà i que ja “ajudarem” a pal·liar les repercussions. S’ha de deixar de parlar de “suposades necessitats” fixades per persones que es creuen “expertes”. No es poden donar lliçons per ser “bons pares i mares” quan s’arriba a casa amb un esgotament important com el que hem viscut aquests dies passats.
Conjuntament hem d’evidenciar els aspectes fonamentals de l’educació -els del “sentit comú”- i per això ha de prevaldre el llenguatge propi de les relacions afectives i interpersonals: estima, respecte, reconeixement entre persones. Cal mostrar a la canalla que tenim capacitat de reflexionar i acceptar la nostra interdependència per canviar la manera com ens veiem, pensem i ens relacionem. ¿No ha sigut evident, amb aquesta pandèmia, que ens necessitem?
