Cansat, però val l'esforç
L’altre dia una amiga em deia, queixosa: “Això d’intentar ser una mare conscient és molt cansat. Vols dir que no viuen molt més feliços els que no posen consciència en res?” I jo, sincerament, no sé si viuen més feliços o no, el que sí que sé és que ella tenia raó: a voltes, és cansat. Revisar-se, qüestionar-se i intentar anar posant consciència a comportaments inconscients que responen a patrons que potser ja no volem, a vegades és mooooolt cansat, oi?
Requereix esforç, voluntat, ganes d’aprendre, humilitat per reconèixer els propis errors i allò en què encara ens cal millorar. Tot plegat, especialment quan es tracta de criar i educar, sovint se’ns pot fer costa amunt.
Però, que bé posar-hi consciència i revisar-nos! Que bé no actuar com autòmats reproduint vells patrons que ni a nosaltres, quan érem petits, ens agradaven. Que bé no criar sense plantejar-nos res i cagant-la per després dir allò de “mira, soc així, què hi farem”. O perpetuar conductes autoritàries i irrespectuoses cap a la infantesa tot al·legant que “a mi també em van criar així i no he sortit pas tan malament”. Bé, això, com tot… s’hauria de veure.
Sigui com sigui, i tot i ser cansat, per a mi és infinitament millor. Millor perquè ens permet aprendre i créixer amb nosaltres, i també amb el nostre entorn. Perquè ens permet anar enrere per comprendre també d’on venim i per què, i a més ens dona l’oportunitat de conèixer-nos millor, curar les pròpies ferides i escollir, des d’un lloc adult i conscient, com volem criar i educar els infants.
Però el millor de tot és que posant consciència a les coses (des del com eduquem, a com ens alimentem, a com ens relacionem amb els altres, etc.), podem fer un pas importantíssim: adonar-nos-en. I és que només adonant-nos-en podrem fer canvis importants a la nostra vida. Aquesta presa de consciència és el primer pas per al canvi, i en aquest cas, un canvi cap a un nou paradigma de criança i educació més conscient, més connectat i més respectuós amb la infantesa. Segurament és més cansat, sí, però val l'esforç.
