Es busquen docents
Des que la pandèmia va entrar a les aules, les direccions dels centres han multiplicat la seva feina. Durant dos cursos s’ha fet un control diari dels casos positius i dels grups que calia confinar. La coordinació tant a la primària com a la secundària ha estat cabdal, i en la majoria dels centres s’ha dut amb rigor i eficàcia, però ha desgastat moltíssim a directors, tutors i professorat en general. És un sobreesforç que s’està fent molt llarg, i una responsabilitat molt gran, perquè es va dir a les famílies que els centres educatius serien espais segurs, i hem hagut de demostrar aquesta afirmació amb el pes que això representa.
Encara que no ho sembli, el funcionament d’un institut passa per les mans de molta gent i hem après a conviure dia a dia amb la pandèmia, una situació totalment nova i fins fa no gaire impensable. Els centres han gestionat els contactes estrets de casos positius i han facilitat les dades als responsables de Salut perquè es poguessin fer proves PCR als grups confinats. També han buscat la manera de seguir oferint servei i acompanyament als alumnes, amb les classes a distància per als confinats. Hem treballat telemàticament, i presencialment. Tot el dia amb mascareta i gel hidroalcohòlic en aules de trenta alumnes. Ens hem adaptat a tots els canvis de normativa i protocols i, normalment, ho hem sabut abans pels mitjans de comunicació que no pas pels equips directius. I ells també.
No ens hem enfadat com ho han fet a França, però alguns ja ens hem perdut amb si avui un alumne s’ha de confinar ell sol o tots, vacunats o asimptomàtics, immunitzats o no. Hem mantingut amb discreció el nom dels alumnes infectats i els que no es volien vacunar. Els alumnes ho han acceptat tot amb resignació. Ja en l'article anterior, vaig advertir dels perills de tornar de les vacances amb uns índexs tan alts de contagis. Em pensava que faltarien molts alumnes, qui més qui menys en té algun a classe, però el que no em podia imaginar és que faltessin tants mestres i professors; amb xifres mai vistes i amb l’obligació del departament d’obrir convocatòria per cobrir la urgència. En teoria, han de ser contagis adquirits en dies de vacances, i baixes per càrrec dels fills positius o de familiars que necessitin atenció. També n’hi ha que fan repòs pels efectes de la tercera dosi i d’altres que, vist el pandemònium general, han accelerat la jubilació.
