Beneïdes àvies!

Fa molts anys, de camí cap a casa, el nostre fill ens va preguntar al cotxe:

–Què hi haurà per sopar?

–Croquetes de la abuela (la meva mare fa uns croquetots de bacallà extraordinaris, de la mida d'un submarí nuclear: si les servissin en una inauguració les safates les haurien de dur cambrers culturistes!)

I llavors el Joan va concloure, amb aquella saviesa infantil:

–Què faríem sense la abuela?

Sé que quan llegiu això estareu pensant en les croquetes, l'arròs, els pastissos, les galetes o els macarrons de les vostres mares i àvies, que, de ben segur, són els millors. Perquè estan fets amb els truquis propis de cada una i, sí, encara que soni cursi, amb l'ingredient de l'amor.

Els nostres fills ja són grans, però la seva abuela i la seva iaia segueixen sent molt importants en les seves vides (i no només per les croquetes!). Així que es va aixecar el confinament, van procurar anar-les a veure i compartir-hi les seves experiències: l'inici de la vida laboral, les relacions afectives, les idees sobre política i societat… Això sí, amb les limitacions pròpies d'aquests temps coronavírics: distància i mascaretes, que són tan contràries a les expressions d'afecte que prodigarien les dues. 

Em costa imaginar el patiment de tants avis i àvies (dels que no van caure malalts) durant el confinament, sense poder estar a prop dels seus nets, sense poder acompanyar-los, amanyagar-los, escoltar-los, portar-los al col·le o al parc… o fer-los croquetes! I no sé si ens fem càrrec del que haurà suposat aquesta absència afectuosa per a tants infants i joves…

Per això m'he emocionat aquests primers dies d'estiu, acabades les classes, veient per Cardedeu avis i nets agafats de la mà, àvies comprant un quadern d'estiu que la neta (santa innocència!) volia portar amb tota la il·lusió, avis i nets berenant en una terrassa, avis ajudant els nets a beure aigua de la font del parc… Les mascaretes potser sí que tapen els somriures de la gent gran, però subratllen els ulls riallers emmarcats per les arrugues de la vida. És una alegria tan gran, veure'ls...!

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: mimeu les àvies, truqueu-les, aneu-les a veure, expliqueu-los la vostra vida i escolteu la seva. Beneïdes àvies… I torneu-los les carmanyoles de les croquetes, que, si no, no us en podran fer més!