Autenticitat, empatia, presència

Aquest inici de curs en temps coronavíric, segons com, pot haver estat un alleujament per a les direccions de les escoles: després de setmanes d’instruccions confuses, o contradictòries (o totes dues alhora), de plans A, B i Z (Z de zombi, apocalipsi zombi, que és el que sembla de vegades aquesta pandèmia), finalment, per a bé o per a mal, ara les escoles ja poden aplicar el seu protocol d’actuació, elaborat en un munt de reunions (virtuals) amb una barreja de paciència i desesperació. Arribada esglaonada, itineraris d’entrada i de sortida, disposició de taules, hidrogels a dojo, nous espais, grups bombolla, materials d’ús individual (tants anys de tutories sobre compartir a fer punyetes!), distribució als patis, comunicació a les famílies… Tot s’ha pensat i repensat, comptant, sobretot -ves quin remei!-, amb recursos humans i materials propis de cada centre.

A tot això, tots ens hem centrat molt en les previsibles dificultats d’aplicació de les mesures (“no respectaran la distància”, “no duran la mascareta, no se la canviaran cada dia”, “no es rentaran prou les mans, ni prou bé”) i hem oblidat que els problemes habituals no quedaran confinats : hi continuarà havent assetjament, necessitats educatives especials, addicció a les pantalles (potser més que mai), dificultats d’aprenentatge i allò tan bonic i modern dels “comportaments disruptius” (també conegut com el “portar-se malament” de tota la vida), i caldrà fer-hi front amb la mateixa il·lusió i empenta de sempre i, a més, amb mascareta, distància i mans molt netes. Uf!

Així que us faig una proposta per si pot ser útil: autenticitat, empatia, presència. Com més mascaretes, més autenticitat: mostrar -ulls, gestos i paraules- com som i com estimem la matèria que impartim. Com més hidrogel, més empatia: que el nostre tracte no sigui asèptic, mullem-nos a cada classe, amb cada alumne, a cada moment. Com més distància social, més presència. Hem de ser-hi. Amb totes les precaucions, però sense cap reserva. Ser-hi, perquè alumnes i famílies ens necessitaran més que mai.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: ara que no podem posar res material en comú, és el moment de fer més comunitat educativa. Família i escola, acció compartida! I, ara, mascareta, mans, distància… i autenticitat, empatia i presència. Bon curs a tothom!