L'atracció de la indecència
Milers de nens i milers d'adolescents estan enganxats a La isla de las tentaciones, el reality show de Telecinco. Més d'un, després de veure'n algun episodi, ha arribat a la conclusió que l'espècie humana està acabada. El programa és tot un fenomen d'audiència. Sí, també a Catalunya. I sense gaires manies de classe social i nivell cultural.
Per si no sabeu de què va, hi concursen cinc parelles que se separen al principi i que han de conviure, les noies per una banda i els nois per l'altra, amb nois i noies que se'ls han i se les han de lligar. En síntesi, un programa d'infidelitats, conflictes, sexe i gelosia, i vinga plors i escenes de seducció protagonitzades per nois i noies que semblen sortits d'una pel·lícula porno. Sí, això miren, segons els estudis d'audiència, més del 30% dels nostres fills petits, de fins a dotze anys, i una xifra semblant per al grup d'entre 12 i 25 anys.
No us enganyeu pensant que els adolescents catalans, en lloc de La isla... han optat pel reality de TV3, Nexes. De cap de les maneres. Nexes no funciona. La posada en escena és més pròpia de robots que de persones; és un programa de confessions i vivències personals, però d'una fredor que espanta, com si copiessin el model d'un reality de Corea del Nord. És massa decent, i la indecència ven més. Nexes no pot competir de cap de les maneres amb el caliu de les fogueres, els escots i els tatuatges de La isla..., un reality show sense límits ètics, manipulat i falsificat pel muntatge, l'estilisme i l'equip de guionistes –que orienten els concursants i els forneixen de frases contundents.
El problema és que quan un programa tan bèstia com aquest funciona –i funciona precisament perquè és bèstia– s'estan escampant impunement entre els nens i els adolescents valors i idees que l'escola pública i la gran majoria de pares s'esforcen a desterrar: el masclisme més desvergonyit, noies que esperen dels nois la força protectora del mascle, una cosificació sense complexos afavorida pel maquillatge i la il·luminació i, sobretot, la venda de la intimitat. És un problema que criatures de deu o dotze anys, que encara no saben de què van les relacions de parella, vegin això i pensin que és natural mostrar públicament els conflictes més íntims, i que la relació entre homes i dones consisteix només en la seducció, el desig i el sexe. Tot el que podem fer és amagar el comandament de la tele i desconnectar el wifi. O parlar-ne obertament i dir-los què en pensem.
