Un aprenentatge sense eslògans ni teories
Hi ha aspectes de la vida quotidiana familiar i, fins i tot, escolar que no han de tenir un enfocament curricular ni han de ser programables. No cal especialitzar-se ni fer cursos, tallers o altres invents que ens estem proposant en nom d’una major formació per poder viure amb les persones que ens envolten.
No pot ser que, habitualment, es digui: "No estic preparat per…" La vida, sigui en el passat o en el futur, demana tenir els ulls oberts, escoltar-nos, parlar amb les persones que tens a prop i prendre decisions en situacions quotidianes i programables o les que mai estaran programades ni seran previsibles.
La vida demana i implica saber improvisar, donar resposta a situacions conegudes o no tan conegudes a partir de la reflexió personal i compartida i una de les circumstàncies més interessants que ens ofereix és resoldre el dia a dia.
"Treballar" les emocions
No té sentit ni en el món escolar i menys en el familiar que es parli de “treballar” les emocions, de “treballar” aspectes que corresponen a les relacions afectives, quotidianes, personals i que s’han de donar vivint individualment o en el grup amb el qual compartim la vida. La vida familiar no és ni teòrica ni acadèmica perquè hàgim de tenir tants llibres que, finalment, el que fan és afeblir els criteris i la seguretat que poden tenir els adults per tirar endavant.
Està clar que cal un aprenentatge de les tasques domèstiques, però no calen “tallers” per fer macedònies sinó fer-les amb els adults i aprofitar les moltes oportunitats que hi ha perquè les criatures participin. Tampoc té sentit que ens diguin que hem “d’aprendre a escoltar la canalla”, “com parlar amb la canalla” o "neurociència" per poder educar.
Aquest és un enfocament molt curricular, esbiaixat i classista, que respon molt més a enfocaments, sovint, promoguts per professionals i, a la vegada, pel món editorial, que busca tenir una certa projecció social o publicar llibres que arriben sols a una minoria de persones i que fan creure que els que els llegeixen acompanyaran millor els seus fills en tot el seu procés vital.
¿No veiem que hi ha persones amb formació que, si més no, eduquen d’una manera curiosa i altres amb menys que tenen serenitat i reflexió, prenen decisions i actuen d’una manera més que apropiada?
Cal no perdre el nord, recuperar confiança, afavorir la participació quotidiana i viure amb la canalla el dia a dia. Finalment, és un aprenentatge compartit i sense eslògans ni teories.
